-
Aquest dissabte a la tarda, dins el marc de la fira Biocultura de Barcelona, hem sabut que l’escola Can Besora ha estat premiada amb el primer lloc del premi Escola del projecte Mamaterra.
Felicitem a l’escola i el projecte del Rave negre per la feina que duen a terme!
Enhorabona!!!
-
El jurat del projecte Mamaterra, ha reconegut la feina que fan a l’escola Can Besora amb el projecte d’hort escolar i l’han seleccionat com un dels tres finalistes dels premis que otorga aquest any.El projecte es duu a terme a l’escola Can Besora amb els alumnes de 3er, que són els qui treballen i el gestonen l’hort amb l’ajuda de les pageses del Rave negre. Ia més, també el gaudeixen els alumnes de cicle inicial, que hi van a fer tallers i visites.
L’acte de lliurament del premi tindrà lloc el dissabte 9 de maig a las 17h (SALA 7) dins del marc de la Fira BioCultura que es celebra al Palau Sant Jordi de Barcelona. Fins aquest dia no serem coneixedors de quin dels 3 llocs ocupa l’escola Can Besora.
Molta sort i felicitats per la feina que feu!!
-
La Fina, el Pep i la Pepi ens han citat a l’escola Suissa de Barcelona d’hora, a 2/4 de vuit del matí, per tal que puguem veure l’elaboració d’aquest plat des del principi….i sorpresa!! I tant que el veurem !! Arribant a aquesta hora hem enganxat una cuina just abans d’engegar motors, amb tot en quietut i apagat!
La cuina de l’escola Suïssa és un veritable luxe d’espai i infraestructures per tal que l’equip de 8 cuineres i cuiners que hi treballen puguin preparar els 500 menús diàris que es serveixen en aquesta escola.
Un cop ens hem saludat i desitjat un bon dia, els primers fogons i màquines arranquen a treballar. Avui assistim a la preparació d’un plat de llegum, i això, com molts ja sabeu, vol dir que el dia abans ja hem iniciat algun pas d’aquest plat. Per a l’elaboració d’aquest estofat de mongeta cal haver posat en remull la llegum el dia anterior amb aigua freda i una cullerada de bicarbonat. I és que les llegums són tot un món!! La Fina i el Pep ens expliquen com s’han de remullar i bullir les llegums en funció de quines són, per tal que tinguem èxit en la seva cocció. El primer de tot que diuen és que les llegums s’han de posar en remull amb aigua descalcificada, si pot ser. Abans es feia amb aigua de pluja, i avui en dia, hi ha qui hi afegeix bicarbonat. Si cuinem mongeta seca, podem posar-la en remull amb aigua freda i a més, durant la cocció podem parar-li el bull (espantar-la, que es diu) sense que li passi res. De fet hi ha qui diu que a les mongetes se les ha “d’espantar” 3 vegades!! En canvi, per als cigrons és molt important que quan els remullem el dia anterior, ho fem amb aigua calenta, i que quan els posem a coure ho fem directament amb aigua bullint per tal de no “espantar-los”; els cigrons no haurien de parar mai de bullir, doncs si no queden durs. La cocció de les llegums no pot ser mai a foc massa fort, perquè si no es podrien partir, perdre la pell, o desfer-se massa, etc. Han de coure’s a foc mig-baix.I ara que ja ens han revelat els secrets bàsics d’aquestes llavors tant energètiques, podem passar a veure com es cuina aquest plat i quins ingredients ens calen:
És un plaer veure una cuina tant gran funcionar com un rellotge i amb tot preparat per quan s’ha d’emprar o menester…de fet, si no fós així difícilment es podrien servir tants menús diàris i coordinar un equip de treballadors i treballadores tant gran. Les patates, el sofregit, tot estava a punt en el seu precís moment!!
Cap a quarts de dotze del matí el plat ja està completament acabat i podem tastar-lo. Normalment no dinem tant d’hora, però avui l’casió s’ho mereix!Les mongetes són finíssimes i l’estofat amb les verdures sofregides li dóna un toc i equilibri de gustos que de ben segur que agradarà als infants. Una de les coses importants a l’hora d’introduir la llegum als nens i nenes és tenir una llavor de qualitat, i aquesta mongeta del Carai ho és. I tant! És una mongeta de forma arrodonida, i ens expliquen que és és de les millors que podem trobar al territori, conjuntament amb la famosa mongeta del ganxet, perquè no és gens farinosa i és molt cremosa.
Al Vallès Oriental hi ha un grup de pagesos, cuiners i gent sensible que es dediquen a recuperar el cultiu d’aquestes varietats locals oblidades i que s’anaven perdent, i a difondre’n el seu consum. El grup s’anomena “Llavors Orientals” i en els darrers anys han fet estudis sobre aquests cultius i campanyes de cara a augmentar-ne la producció i el consum. En concret van promocionar la mongeta del Carai als menjadors escolars, i per això des d’Ecomenja hem pogut oferir aquestes llegums tan gustoses de paladar i tan valuoses a nivell cultural i agronòmic, als infants de les nostres escoles.
Aquí us deixem alguns enllaços amb informació sobre aquestes mongetes, així com dels actes i jornades que s’han fet a la comarca per a la seva difussió:
Productes de Proximitat (I) : La Mongeta del Carai
Mongeta del carai: recuperació, cultiu i cuina
I amb tota aquesta informació i el plat que acabem de cuinar, us desitjem un bon àpat !!
-
Presentació de l’informe “Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària”
Dimecres 29 d’abril, Ateneu Popular 9 Barris.
18:30h. Presentació de l’informe a càrrec d’Ariadna Pomar León i Guillem Tendero Acin, autors de l’informe.
19:30h. Debat: com donar resposta a la pobresa alimentària de manera que es promogui l’apoderament i la Sobirania Alimentària.
Per participar a l’acte és necessari inscriure’s prèviament: http://bit.ly/1Bsmvgr
L’informe “Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària” analitza què aporten en l’actual context d’emergència social les iniciatives que tracten de donar resposta a la pobresa alimentària promovent l’apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat i incorporant elements del paradigma de la Sobirania Alimentària. En l’estudi es distingeixen tres tipus d’iniciatives de resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària, s’analitzen les estratègies de promoció de l’apoderament i de lluita contra l’exclusió social que desenvolupen cadascuna d’elles, i es discuteix quines són les seves principals fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats. Aquest estudi és el principal resultat d’una recerca que ha realitzat l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant l’últim any, en el marc de la qual s’han estudiat vint-i-dues experiències d’Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització Local Agroecològica les quals, en la seva major part, es desenvolupen a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives estan sent impulsades per col·lectius de base dels moviments associatiu i per la Sobirania Alimentària, entitats del Tercer Sector Social, projectes de producció agroecològica, empreses cooperatives de l’economia solidària i administracions públiques locals. En relació a les conclusions de la recerca, és pertinent apuntar que, en general, les experiències que donen resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària estan contribuint de manera significativa, per una banda, a millorar la dieta i el grau d’apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat que participen en elles; i, per altra banda, a fomentar la transformació dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i els principis de sostenibilitat, radicalitat democràtica i justícia ecosocial.
A l’acte de presentació de l’informe participaran membres de Nou Barris Cabrejada diu prou!, l’Observatori DESC, Entrepobles, la Xarxa de Consum Solidari, VSF – Justícia Alimentària Global i d’algunes de les experiències que han pres part a l’estudi.
-
Cada cop s’estan establint amb més força els grups de mares, pares i famílies de les escoles que recullen cada setmana cistelles de verdura ecològica dels pagesos que ens abasteixen els menjadors.
La darrera escola que s’ha sumat a aquesta iniciativa ha estat l’IEA Oriol Martorell de Barcelona, on, a finals del mes de març, un grupet de 15
famílies va començar a consumir les cistelles setmanals de verdura que produeixen les pageses de la Kosturica.La iniciativa de cistelles a l’escola ja va començar fa temps a altres escoles on treballem, i és una manera de potenciar encara més el consum ecològic i d’enfortir els vincles entre la pagesia local i les famílies.
Concretament, ja fa alguns anys que funcionen a l’Escola Can Besora de Mollet del Vallès, on les pageses del Rave negre de Gallecs reparteixen cada dimeres les seves caixes; també a l’escola Camins de les Franqueses, on els nois de La Verdolaga són els encarregats d’abastir de producte i cistelles; i a l’escola Mogent de Montornès del Vallès.Des d’Ecomenja ens encanta poder facilitar i dinamitzar la creació d’aquests grups de mares i pares que voleu consumir a casa allò que els vostres infants ja menjen al menjador de l’escola!
Esperem que les famílies que us heu engrescat en aquesta iniciativa gaudiu d’allò més de les verdures que us arriben! I si sou mares, pares o famílies d’alguna d’aquestes escoles que hem citat, i esteu interessades en fer-vos cistellaires, parleu amb l’escola, que us dirigirà a la persona responsable, o bé amb les experiències productives:
http://www.lakosturica.cat/
-
Ja podeu descarregar-vos els menús d’aquest proper més d’abril. Els trobareu a la pestanya de menús.
Amb aquesta tornada iniciem el darrer trimestre del curs i també la temporada de primavera!
La primavera és època de canvis. Molts haureu sentit a parlar de l’astènia primaveral, els canvis anímics, els canvis de temperatura, etc. I és que és una estació de transició: sortim de l’hivern i entrem cap al bon temps, però de forma paulatina i amb estira i arronses… i això també es nota al camp!
Els consumidors ens pensem que com que ja arriba el bon temps, tant bon punt deixem enrere les verdures d’hivern, ja podem encetar les esperades hortalisses de l’estiu… però no! Els pagesos i pageses sempre insisteixen a explicar-nos que hem de tenir paciència i pensar que els ritmes del camp són més lents, i que en aquesta època de transició fa massa calor per a les verdures d’hivern, que ja s’acaben o s’espiguen, i les d’estiu tot just s’estan planatant fa poc…així que haurem d’esperar a que creixint… amb paciència!
I mentrestant, podem gaurir de les verdures d’aquesta temporada, que són ben esperades, també: els pèsols, les faves, els tirabecs, les carxofes, els alls tendres,…
Bona primavera i bons aliments!
-
Eskola jantoki osasuntsu, hurbileko eta bidezko baten alde siñadura bilketa. Zabaldu mesua!
Per un model de menjadors escolars més sa, proper i just. Ajudeu-nos a difondre!
Ajudeu-nos a difondre aquest vídeo i al campaña que estan duent a terme des del País Basc!
Si voleu signar, seguiu el seguent enllaç:
-
ESCUDELLA I CARN D’OLLA
Ja queda ben poc hivern per poder gaudir d’un plat com l’escudella amb el clima que li correspon. Aquest fred que fa que arribem al menjador àvids d’un aliment potent que ens ajudi a recuperar l’energia mentre ens escalfa el cos per dins i per fora. I es que l’escudella, a més de temperar-nos, es un plat que sovint evoca familiaritat, aquell sentir-se cuidat per qui més ens estima i no escatima temps en preparar-nos plats laboriosos, complerts i nutritius…Com a Camins: una escola on es respira caliu per tots els racons!! I, com no podia ser menys, a la cuina també, gràcies als nostres estimats cuiners: el Xavi i l’Àlex.
Hem arribat a aquesta escola de les Franqueses del Vallès en plena setmana de Carnestoltes, i avui dimarts el centre sembla una concentració d’esportistes d’alt nivell. Us avisem, doncs, que no us estranyeu si ens trobem una mestra escaladora amb arnés i peus de gat, un alumne karateca o una monitora de menjador vestida de ciclista de dalt a baix…
Però disfresses a part, ens esmunyim per la cuina ràpidament amb la intenció de no perdre’ns cap pas de l’elaboració d’aquesta escudella, cosa que ens acaba sent gairebé sempre impossible. Quants passos previs i preparacions calen abans d’engegar cada plat!!! Després de fer unes quantes fotografies i tafanejar per totes les olles, en Xavi ens comença a explicar els ingredients i els diferents passos d’aquesta recepta…Ingredients per a la pilota (6 pers):
500gr. de carn picada de porc, 400gr. carn picada de vedella, 1 all, julivert, pa sec (1/2 baguet) remullat amb una mica de llet, 2 ous, sal i pebre
Elaboració de la pilota :
- Barregem totes les carns amb l’all trinxadet, el julivert i el pa remullat amb la llet. Afegim la sal i el pebre.
- Amassem tots els ingredients fins que queda una consistència lligada.
- Fem pilotes amb aquesta massa, al gust de cadascú (més o menys grans), les enfarinem i es reserven.
Ingredients per al brou (6 pers):
1 os de vedella, 2 espinades de porc, 1 carcanada de pollastre, 1 os blanc salat, sagí, 1/2 col, 2 patates grosses, 3 pastanagues, 1 branca d’apit, 1 nap, 1 xirivia, 2 porros grans, 150 gr. de cigrons secs (que posarem en remull el dia abans)
Elaboració del brou:
- Posem tota la carn amb l’apit, la xirivia i el nap a bullir amb uns 5l. d’aigua.
- Afegim els cigrons posats dins d’una malla per tal de poder recuperar-los fàcilment després.
- Passada 1/2 hora des que comença a bullir afegim la resta de verdures tallades a trossos grandets. També afegim el sagí, que l’amassem amb una mica de farina i el posem a l’olla en forma de pilotes.
- Portem a ebullició el brou i deixem que tot bulli a foc lent unes 2 hores i mitja més.
- Quan faltin 15 min. per acabar, afegim les pilotes de carn picada que hem preparat anteriorment.
- Un cop acabat, recuperem les verdures i la llegum per presentar-les juntes en una safata, així com la pilota i la carn per una altra banda.
- Amb el brou farem una sopa amb pasta al gust (galets, fideus, etc)
- La tradició diu que es menja la sopa com a primer plat, i de segon la carn d’olla amb les verdures i llegum, que podem amanir amb un raig d’oli.
Però us hem d’explicar algun secret que tenen a Camins, perquè realment ells fan algunes variacions a aquesta tradicional escudella. El primer motiu, tal i com ens comenta l’Àlex, té a veure amb les quantitats amb les que han de cuinar a les escoles. A Camins fan una mitja de 265 menús al dia, i això fa que alguns passos d’aquesta recepta s’hagin de modificar o enfocar diferent. Això és així amb les verdures i la pilota que mengen les criatures de segon plat, doncs serien molt dificils de recuperar en bones condicions dins d’una olla de brou tant gran, i el que fan és elaborar paral·lelament les verdures i les pilotes al forn. Ho fan amb safates; per un costat la verdura i per un altre la pilota. Quan la pilota està mig rostida, afegeixen brou a la safata per a que es cogui amb el seu gustet. La mostra de la bona pinta que fan la teniu a la foto inicial de l’article!!
L’altra variació de la recepta és una adaptació d’una tècnica de cocció medieval anomenada “mig raust”. En Xavi ens explica que abans d’engegar el brou, posen les carcanades i els ossos a rostir al forn. Això és uns uns 20 minuts a 200ºC. D’aquesta manera la carn deixa anar part del greix en aquesta primera rostida, i així quan l’afegim al brou aquest no queda tant greixós, i a la vegada li atorga un gustet de torrat molt especial.
El mot “mig-raust” significa rostit a mitja cocció i és una tècnica culinaria que apareix al llibre de cuina del Sent Soví. El Llibre de Sent Soví, compost a mitjan segle XIV, és el text culinari més antic conservat en català; és, per tant, una obra cabdal de la literatura gastronòmica catalana i un testimoni de primer ordre sobre la cuina que es feia als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. El plat originari del mig-raust consisteix en un guisat fet amb gallina o amb altres classes de “volateria”, en les quals aquestes es mig rosteixen a l’ast, i després es trossegen i s’acaben de coure amb el brou, espècies, sucre i una salsa d’ametlles. En aquesta imatge teniu una mostra d’aquest receptari explicant com es feia el “Mig-raust”.
I com sempre, acabem aquest relat amb un reportatge fotogràfic dels més menuts i menudes degustant i gaudint d’aquesta recepta: la sopa i la carn d’olla.
Esperem que us hagi agradat, i que us vingui de gust provar-la! aixó si, potser ja ho haurem de deixar per l’hivern que ve! -
El proper 15 de març els companys de la Kosturica i la Xarxeta de pagesos fan una jornada de formació sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre EEUU i UE (TTIP, en les seves sigles en anglès).
Jornada de formació sobre el TTIP i les seves implicacions en l’agricultura
La jornada serà a Barcelona (veure dades de la convocatòria a l’enllaç superior), i volem convidar-vos a aquesta cita i aprofitar per a fer-vos cinc cèntims de la controversia d’aquest acord i la seva negociació en secret, així com un recull d’enllaços i documents publicats per col·lectius i plataformes que estan duent a terme campanyes d’informació i acció.
El TTIP persegueix un acord i ajustament legislatiu entre els EEUU la UE, a nivell de normes, estandards i regulacions, destinat bàsicament a fer lleis per liberalitzar i unificar encara més els mercats, protegir la inversió i enfortir la impunitat de les empreses a l’hora d’operar entre continents amb més llibertat i facilitat.
S’està negociant en secret entre l’administració dels EEUU i la comissió europea i la documentació generada i relacionada estarà classificada i en secret fins al 2044. De les poques filtracions que hi ha hagut, se sap que el 90% dels participants de les reunions està composat per multinacionals, i que ni tant sols hi tenen accés els parlamentaris/àries europees ni congressites nord-americans.
Entre les moltes crítitques que està despertant, a part del secretisme amb el que s’està duent a terme, hi ha el fet que aquest acord busca una flexibilització, i per tant una pèrdua i empobriment, en matèria de drets laborals, alimentació, gestió de l’energia, protecció del medi ambient, etc., així com una privatització fulminant dels serveis públics. Aquí us deixem alguns enllaços interessants per entendre la problemàtica:
PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els Estats Units
http://www.ecologistasenaccion.es/article27102.html
L’àmbit de l’agricultura no escapa dels seus efectes. Entre els considerables riscs socials que suposaria aquesta desregularització, un dels actors afectats seria el sector agrari europeu, conformat encara per petites finques familiars, en comparació al sector agroindustrial americà. I en l’alimentació o la salut ambiental aquest tractat també es traduria, segons els experts, en una rebaixa d’estàndards en temes com els transgènics, l’ús d’hormones de creixement, l’ús de productes químics en l’agroindustria, etc. (tots ells molt més regulats i restringits a Europa que als EEUU). A continuació us proposem alguns articles i documents que aprofundeixen més concretament en els efectes del TTIP sobre l’agricultura i la Sobirania Alimentària:
http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/blog/1116/ttip-traieu-les-mans-del-menjar
Informe ttip – amigos de la tierra
Si voleu més informació sobre la campanya en contra del TTIP, participar en xerrades, debats i accions, o signar-hi en contra, etc. aquí us deixem el blog de la plataforma:
http://noalttip.blogspot.com.es/
-
-
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=8OiiMKdCFN8?list=UUsT0V1OTgqH4ksEBG_Ofa7w&w=560&h=315]
Aquí teniu l’entrevista a Pere Tugas, un pagès ecològic del Baix Llobregat, que la revista “La Terra” va fer-li en relació als menjadors escolars ecològics.
La familia Tugas són una de les experiències productives que abasteixen els menjadors d’Ecomenja, i en aquest sentit també podeu llegir el reportatge escrit que us adjuntem, on a més del que podeu veure al video, també van entrevistar en Joan Maria Ribas, el gerent d’Ecomenja.
-
Ens plau comunicar-vos que a partir d’ara teniu a la vostra disposició una nova secció a la web que esperem que us sigui profitosa!Es tracta d’una pàgina pensada per a donar pautes de com podeu organitzar els sopars en funció del que els infants han menjat durant el dia, i especialment a l’hora de dinar. A més, també hi ha una menció especial sobre els tipus de proteïna i la seva qualitat, així com dels aliments importants de consumir freqüentment o aquells que convé consumir més aviat de forma esporàdica.
Podeu trobar la secció a la pestanya de menús, a l’apartat “Què sopem”, o bé clicant directament aquí.
Us animem a que la consulteu i en feu ús.
Esperem que us sigui una eina de profit!
-
Arribem al Martinet i els fogons ja estan en marxa des de fa estona. Avui és un dia fred, d’aquells que realment fan hivern, i en aquesta cuina l’Àngels, la Loli i l’Héctor el combaten amb molt caliu, una bona dosi de bon humor, i tot cuinant un plat que encanta als infants i s’adiu molt a aquesta època de l’any: el pastís de mill i carns. Es tracta d’un plat inspirat en el tradicional pastís de patata i carn però amb mill, un cereal molt interessant per la seva versatilitat a la cuina i les seves propietats nutricionals. (més…)
-
Demà dimecres dia 11 s’emetrà el programa “Som gent de profit”, a TV3, amb la intervenció de la nostra cuinera del Martinet, l’Àngels.
Es tracta d’unes càpsules que s’emeten per TV3 una mica abans del telenotícies vespre i que formen part d’una campanya de la Generalitat per a conscienciar sobre el malbaratament d’aliments.
En el cas de demà, el programa se centra en la importància de cuinar amb mesura, per evitar els excessos de menjar sobrant, així com en l’aprofitament de menjar cuinat que ha sobrat, tot inventant plats nous.
Aquí us hem deixat l’enllaç per a que el pugueu gaudir avui mateix, ja!
-
×
