ESCUDELLA I CARN D’OLLA

Ja queda ben poc hivern per poder gaudir d’un plat com l’escudella amb el clima que li correspon. Aquest fred que fa que arribem al menjador àvids d’un aliment potent que ens ajudi a recuperar l’energia mentre ens escalfa el cos per dins i per fora. I es que l’escudella, a més de temperar-nos, es un plat que sovint evoca familiaritat, aquell sentir-se cuidat per qui més ens estima i no escatima temps en preparar-nos plats laboriosos, complerts i nutritius…Com a Camins: una escola on es respira caliu per tots els racons!! I, com no podia ser menys, a la cuina també, gràcies als nostres estimats cuiners: el Xavi i l’Àlex.

Hem arribat a aquesta escola de les Franqueses del Vallès en plena setmana de Carnestoltes, i avui dimarts el centre sembla una concentració d’esportistes d’alt nivell. Us avisem, doncs, que no us estranyeu si ens trobem una mestra escaladora amb arnés i peus de gat, un alumne karateca o una monitora de menjador vestida de ciclista de dalt a baix…

Però disfresses a part, ens esmunyim per la cuina ràpidament amb la intenció de no perdre’ns cap pas de l’elaboració d’aquesta escudella, cosa  que ens acaba sent gairebé sempre impossible. Quants passos previs i preparacions calen abans d’engegar cada plat!!! Després de fer unes quantes fotografies i tafanejar per totes les olles, en Xavi ens comença a explicar els ingredients i els diferents passos d’aquesta recepta…

Ingredients per a la pilota (6 pers):

500gr. de carn picada de porc, 400gr. carn picada de vedella, 1 all, julivert, pa sec (1/2 baguet) remullat amb una mica de llet, 2 ous, sal i pebre

Elaboració de la pilota :

• Barregem totes les carns amb l’all trinxadet, el julivert i el pa remullat amb la llet. Afegim la sal i el pebre.
• Amassem tots els ingredients fins que queda una consistència lligada.
• Fem pilotes amb aquesta massa, al gust de cadascú (més o menys grans), les enfarinem i es reserven.

Ingredients per al brou (6 pers):

1 os de vedella, 2 espinades de porc, 1 carcanada de pollastre, 1 os blanc salat, sagí, 1/2 col, 2 patates grosses, 3 pastanagues, 1 branca d’apit, 1 nap, 1 xirivia, 2 porros grans, 150 gr. de cigrons secs (que posarem en remull el dia abans)

Elaboració del brou:

• Posem tota la carn amb l’apit, la xirivia i el nap a bullir amb uns 5l. d’aigua.
• Afegim els cigrons posats dins d’una malla per tal de poder recuperar-los fàcilment després.
• Passada 1/2 hora des que comença a bullir afegim la resta de verdures tallades a trossos grandets. També afegim el sagí, que l’amassem amb una mica de farina i el posem a l’olla en forma de pilotes.
• Portem a ebullició el brou i deixem que tot bulli a foc lent unes 2 hores i mitja més.
• Quan faltin 15 min. per acabar, afegim les pilotes de carn picada que hem preparat anteriorment.
• Un cop acabat, recuperem les verdures i la llegum per presentar-les juntes en una safata, així com la pilota i la carn per una altra banda.
• Amb el brou farem una sopa amb pasta al gust (galets, fideus, etc)
• La tradició diu que es menja la sopa com a primer plat, i de segon la carn d’olla amb les verdures i llegum, que podem amanir amb un raig d’oli.

Però us hem d’explicar algun secret que tenen a Camins, perquè realment ells fan algunes variacions a aquesta tradicional escudella. El primer motiu, tal i com ens comenta l’Àlex, té a veure amb les quantitats amb les que han de cuinar a les escoles. A Camins fan una mitja de 265 menús al dia, i això fa que alguns passos d’aquesta recepta s’hagin de modificar o enfocar diferent. Això és així amb les verdures i la pilota que mengen les criatures de segon plat, doncs serien molt dificils de recuperar en bones condicions dins d’una olla de brou  tant gran,  i el que fan és elaborar paral·lelament les verdures i les pilotes al forn. Ho fan amb safates; per un costat la verdura i per un altre la pilota. Quan la pilota està mig rostida, afegeixen brou a la safata per a que es cogui amb el seu gustet. La mostra de la bona pinta que fan la teniu a la foto inicial de l’article!!

L’altra variació de la recepta és una adaptació d’una tècnica de cocció medieval anomenada “mig raust”. En Xavi ens explica que abans d’engegar el brou, posen les carcanades i els ossos a rostir al forn. Això és uns uns 20 minuts a 200ºC. D’aquesta manera la carn deixa anar part del greix en aquesta primera rostida, i així quan l’afegim al brou aquest no queda tant greixós, i a la vegada li atorga un gustet de torrat molt especial.

 El mot “mig-raust” significa rostit a mitja cocció i és una tècnica culinaria que apareix al llibre de cuina del Sent Soví. El Llibre de Sent Soví, compost a mitjan segle XIV, és el text culinari més antic conservat en català; és, per tant, una obra cabdal de la literatura gastronòmica catalana i un testimoni de primer ordre sobre la cuina que es feia als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. El plat originari del mig-raust consisteix en un guisat fet amb gallina o amb altres classes de “volateria”, en les quals aquestes es mig rosteixen a l’ast, i després es trossegen i s’acaben de coure amb el brou, espècies, sucre i una salsa d’ametlles. En aquesta imatge teniu una mostra d’aquest receptari explicant com es feia el “Mig-raust”.

I com sempre, acabem aquest relat amb un reportatge fotogràfic dels més menuts i menudes degustant i gaudint d’aquesta recepta: la sopa i la carn d’olla.

Esperem que us hagi agradat, i que us vingui de gust provar-la! aixó si, potser ja ho haurem de deixar per l’hivern que ve!