El temps que passen els infants a les escoles al migdia, ja no es només l’hora de dinar o l’espai de menjador… Durant molts anys, l’espai de migdia s’ha entès principalment com una franja horària destinada a omplir el temps dels infants amb activitats, jocs i propostes constants. Però avui en dia aquest plantejament no té sentit i com a empresa gestora que tenim equip psicopedagògic i que treballem conjuntament amb els equips educatius de cada centre estem transformant aquesta mirada per posar al centre allò que realment dona sentit a l’educació: el vincle, l’acompanyament i el creixement emocional dels infants.

Aquest enfocament pedagògic entén que l’estona de migdia no és només un espai entre classes, o una espai per alimentar-se, sinó una oportunitat educativa de gran valor. És un temps on, a més d’educar en la salut i l’alimentació, els infants poden créixer, relacionar-se, descansar, expressar-se, sentir-se escoltats i aprendre a conviure.

Les formacions d’equips a ecomenja

Per això, des de fa temps a Ecomenja, a més de tenir una programació d’activitats anual coherent i adaptada a cada centre i realitats, prioritzem la qualitat de les relacions i la presència conscient dels adults que els acompanyen.

Per a materialitzar això, és primordial la feina que fem amb els equips i els lideratges d’aquests equips. Una feina feta des del nostre equip de psicopedagogues i també puntualment, acompanyat per equips i professionals externs.

La darrera formació que hem fet ha estat a l’escola Fructuós Gelabert i s’ha plantejat a dos nivells: el primer,  treballant directament amb les persones coordinadores  aspectes i pautes sobre què és un bon lideratge d’equips educatius;  i paral·lelament, amb tot l’equip de monitoratge per tal de treballar què és important tenir present a l’hora d’educar infants i a quins pactes es pot arribar com a equip per fer una bona tasca en aquest sentit.

Des del punt de vista de coordinació destaquem diversos aspectes que han sortit a la formació:

• la importància de la transmissió que les coordinacions fan als seus equips sobre el projecte educatiu . Cal que les persones que lideren els equips recordin i ajudin a traduir el Projecte educatiu que tenim a cada centre en tasques i conductes molt concretes en el dia a dia amb els infants
• La importància d’un contacte i feedback constant amb totes les persones del seu equip
• La necessitat de celebrar i ressaltar els èxits i no només els reptes. És a dir, reconèixer i posar el focus també en aquelles coses que s’aconsegueixen com a equip: aquell infant que li costava menjar , aquell conflicte que s’ha gestionat amb èxit, etc.

En la formació amb tot l’equip de monitoratge, els aspectes que s’han abordat, a grans trets, són:

• Recordar i integrar que la tasca d’educar és una tasca a mig o llarg termini i no pas d’efecte immediat. Per tant, cal tenir present això per a no frustrar-se com a persones que eduquem en l’espai de migdia, i poder acompanyar des de la calma i tranquil·litat, sabent que potser els fruits els veurem més endavant o els recolliran altres persones que acompanyaran l’infant més endavant; a la formació s’han transmès coneixements en “neuroeducació” a l’equip de monitoratge, per poder entendre i acostar-se millor a la realitat de la infància.
• Entendre que educar ha de ser des del vincle. L’educació es basa, sempre, en el vincle que tenen adult i infant., i que permet que l’adult sigui referent i que la criatura vulgui aprendre d’aquesta persona. Quan un nen o una nena se sent mirat, escoltat i reconegut, es crea un clima de confiança que facilita el seu desenvolupament personal i social.
• Transmetre a cada infant, en la tasca diària d’educadors/es, una idea fonamental: la mentalitat de creixement. És important que treballem amb els nostres equips de monitoratge per tal d’arribar a consensos sobre com ajudem als infants a generar aquesta mentalitat: ajudar-los a entendre que les seves capacitats no són fixes, sinó que poden evolucionar amb l’esforç, la pràctica i l’acompanyament adequat. D’aquesta manera l’infant creix amb l’autopercepció que té la capacitat de créixer i evolucionar, tot i que trobi dificultats encara. Això es pot dur a terme de moltes maneres, com per exemple plantejant petits reptes en el dia a dia, no etiquetant mai als infants, etc.

En definitiva, com que partim de la base que en tot moment i amb tota acció estem educant, l’exemple de l’adult és una eina educativa potentíssima i l’espai de migdia és una bona oportunitat. Per això cal formar i conscienciar als equips de monitoratge i coordinacions que els infants aprenen constantment observant els adults que els envolten: com ens relacionem, com parlem, com resolem conflictes, com posem límits o com cuidem els altres, és a dir, que l’espai de migdia es converteix així en un entorn on cada interacció té valor pedagògic.