La Fina, el Pep i la Pepi ens han citat a l’escola Suissa de Barcelona d’hora, a 2/4 de vuit del matí, per tal que puguem veure l’elaboració d’aquest plat des del principi….i sorpresa!! I tant que el veurem !! Arribant a aquesta hora hem enganxat una cuina just abans d’engegar motors, amb tot en quietut i apagat!

La cuina de l’escola Suïssa és un veritable luxe d’espai i infraestructures per tal que l’equip de 8 cuineres i cuiners que hi treballen puguin preparar els 500 menús diàris que es serveixen en aquesta escola.

Un cop ens hem saludat i desitjat un bon dia, els primers fogons i màquines arranquen a treballar. Avui assistim a la preparació d’un plat de llegum, i això, com molts ja sabeu, vol dir que el dia abans ja hem iniciat algun pas d’aquest plat. Per a l’elaboració d’aquest estofat de mongeta cal haver posat en remull la llegum el dia anterior amb aigua freda i una cullerada de bicarbonat. I és que les llegums són tot un món!! La Fina i el Pep ens expliquen  com s’han de remullar i bullir les llegums en funció de quines són, per tal que tinguem èxit en la seva cocció. El primer de tot que diuen és que les llegums s’han de posar en remull amb aigua descalcificada, si pot ser. Abans es feia amb aigua de pluja, i avui en dia, hi ha qui hi afegeix bicarbonat. Si cuinem mongeta seca, podem posar-la en remull amb aigua freda i a més, durant la cocció podem parar-li el bull (espantar-la, que es diu) sense que li passi res. De fet hi ha qui diu que a les mongetes se les ha “d’espantar” 3 vegades!! En canvi, per als cigrons és  molt important que quan els remullem el dia anterior, ho fem amb aigua calenta, i que quan els posem a coure ho fem directament amb aigua bullint per tal de no “espantar-los”; els cigrons no haurien de parar mai de bullir, doncs si no queden durs. La cocció de les llegums no pot ser mai a foc massa fort, perquè si no es podrien partir, perdre la pell, o desfer-se massa, etc. Han de coure’s a foc mig-baix.

I ara que ja ens han revelat els secrets bàsics d’aquestes llavors tant energètiques, podem passar a veure com es cuina aquest plat i quins ingredients ens calen:

És un plaer veure una cuina tant gran funcionar com un rellotge i amb tot preparat per quan s’ha d’emprar o menester…de fet, si no fós així difícilment es podrien servir tants menús diàris i coordinar un equip de treballadors i treballadores tant gran. Les patates, el sofregit, tot estava a punt en el seu precís moment!!

Cap a quarts de dotze del matí el plat ja està completament acabat i podem tastar-lo. Normalment no dinem tant d’hora, però avui l’casió s’ho mereix!

Les mongetes són finíssimes i l’estofat amb les verdures sofregides li dóna un toc i equilibri de gustos que de ben segur que agradarà als infants. Una de les coses importants a l’hora d’introduir la llegum als nens i nenes és tenir una llavor de qualitat, i aquesta mongeta del Carai ho és. I tant! És una mongeta de forma arrodonida, i ens expliquen que és és de les millors que podem trobar al territori, conjuntament amb la famosa mongeta del ganxet, perquè no és gens farinosa i és molt cremosa.

Al Vallès Oriental hi ha un grup de pagesos, cuiners i gent sensible que es dediquen a recuperar el cultiu d’aquestes varietats locals oblidades i que s’anaven perdent, i a difondre’n el seu consum. El grup s’anomena “Llavors Orientals” i en els darrers anys han fet estudis sobre aquests cultius i campanyes de cara a augmentar-ne la producció i el consum. En concret van promocionar la mongeta del Carai als menjadors escolars, i per això des d’Ecomenja hem pogut oferir aquestes llegums tan gustoses  de paladar i tan valuoses a nivell cultural i agronòmic, als infants de les nostres escoles.

Aquí us deixem alguns enllaços amb informació sobre aquestes mongetes, així com dels actes i jornades que s’han fet a la comarca per a la seva difussió:

Productes de Proximitat (I) : La Mongeta del Carai

Mongeta del carai: recuperació, cultiu i cuina

I amb tota aquesta informació i el plat que acabem de cuinar, us desitjem un bon àpat !!