• La recepta del mes: Estofat de mongeta del Carai amb verdures

    La Fina, el Pep i la Pepi ens han citat a l’escola Suissa de Barcelona d’hora, a 2/4 de vuit del matí, per tal que puguem veure l’elaboració d’aquest plat des del principi….i sorpresa!! I tant que el veurem !! Arribant a aquesta hora hem enganxat una cuina just abans d’engegar motors, amb tot en quietut i apagat!

    La cuina de l’escola Suïssa és un veritable luxe d’espai i infraestructures per tal que l’equip de 8 cuineres i cuiners que hi treballen puguin preparar els 500 menús diàris que es serveixen en aquesta escola.

    DSC05609Un cop ens hem saludat i desitjat un bon dia, els primers fogons i màquines arranquen a treballar. Avui assistim a la preparació d’un plat de llegum, i això, com molts ja sabeu, vol dir que el dia abans ja hem iniciat algun pas d’aquest plat. Per a l’elaboració d’aquest estofat de mongeta cal haver posat en remull la llegum el dia anterior amb aigua freda i una cullerada de bicarbonat. I és que les llegums són tot un món!! La Fina i el Pep ens expliquen  com s’han de remullar i bullir les llegums en funció de quines són, per tal que tinguem èxit en la seva cocció. El primer de tot que diuen és que les llegums s’han de posar en remull amb aigua descalcificada, si pot ser. Abans es feia amb aigua de pluja, i avui en dia, hi ha qui hi afegeix bicarbonat. Si cuinem mongeta seca, podem posar-la en remull amb aigua freda i a més, durant la cocció podem parar-li el bull (espantar-la, que es diu) sense que li passi res. De fet hi ha qui diu que a les mongetes se les ha “d’espantar” 3 vegades!! En canvi, per als cigrons és  molt important que quan els remullem el dia anterior, ho fem amb aigua calenta, i que quan els posem a coure ho fem directament amb aigua bullint per tal de no “espantar-los”; els cigrons no haurien de parar mai de bullir, doncs si no queden durs. La cocció de les llegums no pot ser mai a foc massa fort, perquè si no es podrien partir, perdre la pell, o desfer-se massa, etc. Han de coure’s a foc mig-baix.

    I ara que ja ens han revelat els secrets bàsics d’aquestes llavors tant energètiques, podem passar a veure com es cuina aquest plat i quins ingredients ens calen:

    DSC05775És un plaer veure una cuina tant gran funcionar com un rellotge i amb tot preparat per quan s’ha d’emprar o menester…de fet, si no fós així difícilment es podrien servir tants menús diàris i coordinar un equip de treballadors i treballadores tant gran. Les patates, el sofregit, tot estava a punt en el seu precís moment!!

    DSC05669DSC05633Cap a quarts de dotze del matí el plat ja està completament acabat i podem tastar-lo. Normalment no dinem tant d’hora, però avui l’casió s’ho mereix!

    Les mongetes són finíssimes i l’estofat amb les verdures sofregides li dóna un toc i equilibri de gustos que de ben segur que agradarà als infants. Una de les coses importants a l’hora d’introduir la llegum als nens i nenes és tenir una llavor de qualitat, i aquesta mongeta del Carai ho és. I tant! És una mongeta de forma arrodonida, i ens expliquen que és és de les millors que podem trobar al territori, conjuntament amb la famosa mongeta del ganxet, perquè no és gens farinosa i és molt cremosa.

    Al Vallès Oriental hi ha un grup de pagesos, cuiners i gent sensible que es dediquen a recuperar el cultiu d’aquestes varietats locals oblidades i que s’anaven perdent, i a difondre’n el seu consum. El grup s’anomena “Llavors Orientals” i en els darrers anys han fet estudis sobre aquests cultius i campanyes de cara a augmentar-ne la producció i el consum. En concret van promocionar la mongeta del Carai als menjadors escolars, i per això des d’Ecomenja hem pogut oferir aquestes llegums tan gustoses  de paladar i tan valuoses a nivell cultural i agronòmic, als infants de les nostres escoles.

    Aquí us deixem alguns enllaços amb informació sobre aquestes mongetes, així com dels actes i jornades que s’han fet a la comarca per a la seva difussió:

    Productes de Proximitat (I) : La Mongeta del Carai

    Mongeta del carai: recuperació, cultiu i cuina

    I amb tota aquesta informació i el plat que acabem de cuinar, us desitjem un bon àpat !!

    Read More
    1 5159
  • Presentació de l’informe “Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària”

    Dimecres 29 d’abril, Ateneu Popular 9 Barris.

    18:30h. Presentació de l’informe a càrrec d’Ariadna Pomar León i Guillem Tendero Acin, autors de l’informe.
    19:30h. Debat: com donar resposta a la pobresa alimentària de manera que es promogui l’apoderament i la Sobirania Alimentària.

    cartell presentació Ja volem el pa sencer a A9barris

    Per participar a l’acte és necessari inscriure’s prèviament: http://bit.ly/1Bsmvgr

    L’informe “Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària” analitza què aporten en l’actual context d’emergència social les iniciatives que tracten de donar resposta a la pobresa alimentària promovent l’apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat i incorporant elements del paradigma de la Sobirania Alimentària. En l’estudi es distingeixen tres tipus d’iniciatives de resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària, s’analitzen les estratègies de promoció de l’apoderament i de lluita contra l’exclusió social que desenvolupen cadascuna d’elles, i es discuteix quines són les seves principals fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats. Aquest estudi és el principal resultat d’una recerca que ha realitzat l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant l’últim any, en el marc de la qual s’han estudiat vint-i-dues experiències d’Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització Local Agroecològica les quals, en la seva major part, es desenvolupen a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives estan sent impulsades per col·lectius de base dels moviments associatiu i per la Sobirania Alimentària, entitats del Tercer Sector Social, projectes de producció agroecològica, empreses cooperatives de l’economia solidària i administracions públiques locals. En relació a les conclusions de la recerca, és pertinent apuntar que, en general, les experiències que donen resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària estan contribuint de manera significativa, per una banda, a millorar la dieta i el grau d’apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat que participen en elles; i, per altra banda, a fomentar la transformació dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i els principis de sostenibilitat, radicalitat democràtica i justícia ecosocial.

    A l’acte de presentació de l’informe participaran membres de Nou Barris Cabrejada diu prou!, l’Observatori DESC, Entrepobles, la Xarxa de Consum Solidari, VSF – Justícia Alimentària Global i d’algunes de les experiències que han pres part a l’estudi.

     

  • S’ha creat un nou grup de cistellaires a l’IEA Oriol Martorell

    Cada cop s’estan establint amb més força els grups de mares, pares i famílies de les escoles que recullen cada setmana cistelles de verdura ecològica dels pagesos que ens abasteixen els menjadors.

    La darrera escola que s’ha sumat a aquesta iniciativa ha estat l’IEA Oriol Martorell de Barcelona, on, a finals del mes de març, un grupet de 15 img-20150326-wa0000-300x225famílies va començar a consumir les cistelles setmanals de verdura que produeixen les pageses de la Kosturica.

    La iniciativa de cistelles a l’escola ja va començar fa temps a altres escoles on treballem, i és una manera de potenciar encara més el consum ecològic i d’enfortir els vincles entre la pagesia local i les famílies.

    cistelles can besoraConcretament, ja fa alguns anys que funcionen a l’Escola Can Besora de Mollet del Vallès, on les pageses del Rave negre de Gallecs reparteixen cada dimeres les seves caixes; també a l’escola Camins de les Franqueses, on els nois de La Verdolaga són els encarregats d’abastir de producte i cistelles; i a l’escola Mogent de Montornès del Vallès.

    Des d’Ecomenja ens encanta poder facilitar i dinamitzar la creació d’aquests grups de mares i pares que voleu consumir a casa allò que els vostres infants ja menjen al menjador de l’escola!

    Esperem que les famílies que us heu engrescat en aquesta iniciativa gaudiu d’allò més de les verdures que us arriben! I si sou mares, pares o famílies d’alguna d’aquestes escoles que hem citat, i esteu interessades en fer-vos cistellaires, parleu amb l’escola, que us dirigirà a la persona responsable, o bé amb les experiències productives:

    http://www.lakosturica.cat/

    EL PROJECTE

    Read More
    0 1082
  • Ja tenim aquí la primavera i els menús d’abril

     

    ecomenja_escolesII copia

     

    Ja podeu descarregar-vos els menús d’aquest proper més d’abril. Els trobareu a la pestanya de menús.

    Amb aquesta tornada iniciem el darrer trimestre del curs i també la temporada de primavera!

    La primavera és època de canvis. Molts haureu sentit a parlar de l’astènia primaveral, els canvis anímics, els canvis de temperatura, etc. I és que és una estació de transició: sortim de l’hivern i entrem cap al bon temps, però de forma paulatina i amb estira i arronses… i això també es nota al camp!

    Els consumidors ens pensem que com que ja arriba el bon temps, tant bon punt deixem enrere les verdures d’hivern, ja podem encetar les esperades hortalisses de l’estiu…  però no! Els pagesos i pageses sempre insisteixen a explicar-nos que hem de tenir paciència i pensar que els ritmes del camp són més lents, i que en aquesta època de transició fa massa calor per a les verdures d’hivern, que ja s’acaben o s’espiguen, i les d’estiu tot just s’estan planatant fa poc…així que haurem d’esperar a que creixint… amb paciència!

    I mentrestant, podem gaurir de les verdures d’aquesta temporada, que són ben esperades, també: els pèsols, les faves, els tirabecs, les carxofes, els alls tendres,…

    Bona primavera i bons aliments!

    Read More
    0 682