-
La Fina, el Pep i la Pepi ens han citat a l’escola Suissa de Barcelona d’hora, a 2/4 de vuit del matí, per tal que puguem veure l’elaboració d’aquest plat des del principi….i sorpresa!! I tant que el veurem !! Arribant a aquesta hora hem enganxat una cuina just abans d’engegar motors, amb tot en quietut i apagat!
La cuina de l’escola Suïssa és un veritable luxe d’espai i infraestructures per tal que l’equip de 8 cuineres i cuiners que hi treballen puguin preparar els 500 menús diàris que es serveixen en aquesta escola.
Un cop ens hem saludat i desitjat un bon dia, els primers fogons i màquines arranquen a treballar. Avui assistim a la preparació d’un plat de llegum, i això, com molts ja sabeu, vol dir que el dia abans ja hem iniciat algun pas d’aquest plat. Per a l’elaboració d’aquest estofat de mongeta cal haver posat en remull la llegum el dia anterior amb aigua freda i una cullerada de bicarbonat. I és que les llegums són tot un món!! La Fina i el Pep ens expliquen com s’han de remullar i bullir les llegums en funció de quines són, per tal que tinguem èxit en la seva cocció. El primer de tot que diuen és que les llegums s’han de posar en remull amb aigua descalcificada, si pot ser. Abans es feia amb aigua de pluja, i avui en dia, hi ha qui hi afegeix bicarbonat. Si cuinem mongeta seca, podem posar-la en remull amb aigua freda i a més, durant la cocció podem parar-li el bull (espantar-la, que es diu) sense que li passi res. De fet hi ha qui diu que a les mongetes se les ha “d’espantar” 3 vegades!! En canvi, per als cigrons és molt important que quan els remullem el dia anterior, ho fem amb aigua calenta, i que quan els posem a coure ho fem directament amb aigua bullint per tal de no “espantar-los”; els cigrons no haurien de parar mai de bullir, doncs si no queden durs. La cocció de les llegums no pot ser mai a foc massa fort, perquè si no es podrien partir, perdre la pell, o desfer-se massa, etc. Han de coure’s a foc mig-baix.I ara que ja ens han revelat els secrets bàsics d’aquestes llavors tant energètiques, podem passar a veure com es cuina aquest plat i quins ingredients ens calen:
És un plaer veure una cuina tant gran funcionar com un rellotge i amb tot preparat per quan s’ha d’emprar o menester…de fet, si no fós així difícilment es podrien servir tants menús diàris i coordinar un equip de treballadors i treballadores tant gran. Les patates, el sofregit, tot estava a punt en el seu precís moment!!
Cap a quarts de dotze del matí el plat ja està completament acabat i podem tastar-lo. Normalment no dinem tant d’hora, però avui l’casió s’ho mereix!Les mongetes són finíssimes i l’estofat amb les verdures sofregides li dóna un toc i equilibri de gustos que de ben segur que agradarà als infants. Una de les coses importants a l’hora d’introduir la llegum als nens i nenes és tenir una llavor de qualitat, i aquesta mongeta del Carai ho és. I tant! És una mongeta de forma arrodonida, i ens expliquen que és és de les millors que podem trobar al territori, conjuntament amb la famosa mongeta del ganxet, perquè no és gens farinosa i és molt cremosa.
Al Vallès Oriental hi ha un grup de pagesos, cuiners i gent sensible que es dediquen a recuperar el cultiu d’aquestes varietats locals oblidades i que s’anaven perdent, i a difondre’n el seu consum. El grup s’anomena “Llavors Orientals” i en els darrers anys han fet estudis sobre aquests cultius i campanyes de cara a augmentar-ne la producció i el consum. En concret van promocionar la mongeta del Carai als menjadors escolars, i per això des d’Ecomenja hem pogut oferir aquestes llegums tan gustoses de paladar i tan valuoses a nivell cultural i agronòmic, als infants de les nostres escoles.
Aquí us deixem alguns enllaços amb informació sobre aquestes mongetes, així com dels actes i jornades que s’han fet a la comarca per a la seva difussió:
Productes de Proximitat (I) : La Mongeta del Carai
Mongeta del carai: recuperació, cultiu i cuina
I amb tota aquesta informació i el plat que acabem de cuinar, us desitjem un bon àpat !!
-
ESCUDELLA I CARN D’OLLA
Ja queda ben poc hivern per poder gaudir d’un plat com l’escudella amb el clima que li correspon. Aquest fred que fa que arribem al menjador àvids d’un aliment potent que ens ajudi a recuperar l’energia mentre ens escalfa el cos per dins i per fora. I es que l’escudella, a més de temperar-nos, es un plat que sovint evoca familiaritat, aquell sentir-se cuidat per qui més ens estima i no escatima temps en preparar-nos plats laboriosos, complerts i nutritius…Com a Camins: una escola on es respira caliu per tots els racons!! I, com no podia ser menys, a la cuina també, gràcies als nostres estimats cuiners: el Xavi i l’Àlex.
Hem arribat a aquesta escola de les Franqueses del Vallès en plena setmana de Carnestoltes, i avui dimarts el centre sembla una concentració d’esportistes d’alt nivell. Us avisem, doncs, que no us estranyeu si ens trobem una mestra escaladora amb arnés i peus de gat, un alumne karateca o una monitora de menjador vestida de ciclista de dalt a baix…
Però disfresses a part, ens esmunyim per la cuina ràpidament amb la intenció de no perdre’ns cap pas de l’elaboració d’aquesta escudella, cosa que ens acaba sent gairebé sempre impossible. Quants passos previs i preparacions calen abans d’engegar cada plat!!! Després de fer unes quantes fotografies i tafanejar per totes les olles, en Xavi ens comença a explicar els ingredients i els diferents passos d’aquesta recepta…Ingredients per a la pilota (6 pers):
500gr. de carn picada de porc, 400gr. carn picada de vedella, 1 all, julivert, pa sec (1/2 baguet) remullat amb una mica de llet, 2 ous, sal i pebre
Elaboració de la pilota :
- Barregem totes les carns amb l’all trinxadet, el julivert i el pa remullat amb la llet. Afegim la sal i el pebre.
- Amassem tots els ingredients fins que queda una consistència lligada.
- Fem pilotes amb aquesta massa, al gust de cadascú (més o menys grans), les enfarinem i es reserven.
Ingredients per al brou (6 pers):
1 os de vedella, 2 espinades de porc, 1 carcanada de pollastre, 1 os blanc salat, sagí, 1/2 col, 2 patates grosses, 3 pastanagues, 1 branca d’apit, 1 nap, 1 xirivia, 2 porros grans, 150 gr. de cigrons secs (que posarem en remull el dia abans)
Elaboració del brou:
- Posem tota la carn amb l’apit, la xirivia i el nap a bullir amb uns 5l. d’aigua.
- Afegim els cigrons posats dins d’una malla per tal de poder recuperar-los fàcilment després.
- Passada 1/2 hora des que comença a bullir afegim la resta de verdures tallades a trossos grandets. També afegim el sagí, que l’amassem amb una mica de farina i el posem a l’olla en forma de pilotes.
- Portem a ebullició el brou i deixem que tot bulli a foc lent unes 2 hores i mitja més.
- Quan faltin 15 min. per acabar, afegim les pilotes de carn picada que hem preparat anteriorment.
- Un cop acabat, recuperem les verdures i la llegum per presentar-les juntes en una safata, així com la pilota i la carn per una altra banda.
- Amb el brou farem una sopa amb pasta al gust (galets, fideus, etc)
- La tradició diu que es menja la sopa com a primer plat, i de segon la carn d’olla amb les verdures i llegum, que podem amanir amb un raig d’oli.
Però us hem d’explicar algun secret que tenen a Camins, perquè realment ells fan algunes variacions a aquesta tradicional escudella. El primer motiu, tal i com ens comenta l’Àlex, té a veure amb les quantitats amb les que han de cuinar a les escoles. A Camins fan una mitja de 265 menús al dia, i això fa que alguns passos d’aquesta recepta s’hagin de modificar o enfocar diferent. Això és així amb les verdures i la pilota que mengen les criatures de segon plat, doncs serien molt dificils de recuperar en bones condicions dins d’una olla de brou tant gran, i el que fan és elaborar paral·lelament les verdures i les pilotes al forn. Ho fan amb safates; per un costat la verdura i per un altre la pilota. Quan la pilota està mig rostida, afegeixen brou a la safata per a que es cogui amb el seu gustet. La mostra de la bona pinta que fan la teniu a la foto inicial de l’article!!
L’altra variació de la recepta és una adaptació d’una tècnica de cocció medieval anomenada “mig raust”. En Xavi ens explica que abans d’engegar el brou, posen les carcanades i els ossos a rostir al forn. Això és uns uns 20 minuts a 200ºC. D’aquesta manera la carn deixa anar part del greix en aquesta primera rostida, i així quan l’afegim al brou aquest no queda tant greixós, i a la vegada li atorga un gustet de torrat molt especial.
El mot “mig-raust” significa rostit a mitja cocció i és una tècnica culinaria que apareix al llibre de cuina del Sent Soví. El Llibre de Sent Soví, compost a mitjan segle XIV, és el text culinari més antic conservat en català; és, per tant, una obra cabdal de la literatura gastronòmica catalana i un testimoni de primer ordre sobre la cuina que es feia als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. El plat originari del mig-raust consisteix en un guisat fet amb gallina o amb altres classes de “volateria”, en les quals aquestes es mig rosteixen a l’ast, i després es trossegen i s’acaben de coure amb el brou, espècies, sucre i una salsa d’ametlles. En aquesta imatge teniu una mostra d’aquest receptari explicant com es feia el “Mig-raust”.
I com sempre, acabem aquest relat amb un reportatge fotogràfic dels més menuts i menudes degustant i gaudint d’aquesta recepta: la sopa i la carn d’olla.
Esperem que us hagi agradat, i que us vingui de gust provar-la! aixó si, potser ja ho haurem de deixar per l’hivern que ve! -
Arribem al Martinet i els fogons ja estan en marxa des de fa estona. Avui és un dia fred, d’aquells que realment fan hivern, i en aquesta cuina l’Àngels, la Loli i l’Héctor el combaten amb molt caliu, una bona dosi de bon humor, i tot cuinant un plat que encanta als infants i s’adiu molt a aquesta època de l’any: el pastís de mill i carns. Es tracta d’un plat inspirat en el tradicional pastís de patata i carn però amb mill, un cereal molt interessant per la seva versatilitat a la cuina i les seves propietats nutricionals. (més…)
×
