-

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT, Junts pel si, Partit Popular de Catalunya, Ciutadans, PSC, CUP, Catalunya si que es pot:
Amb l’alimentació dels nostres fills no s’hi juga!
Anul·lem l’Acord Marc d’Ensenyament
-
Nos quieren pobres, mal alimentados y enfermos. Y el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones entre Estados Unidos y la Unión Europea, el TTIP por sus siglas en inglés, es uno de los mejores instrumentos para conseguir que los deseos de unos pocos se conviertan en realidad. Aún se está negociando, eso sí entre bambalinas, pero de aprobarse significará uno de los mayores retrocesos en los estándares de seguridad alimentaria en Europa.
Del mismo modo que Fausto vendió su alma al diablo, la Comisión Europea vende con este nuevo acuerdo los derechos de los ciudadanos europeos a las grandes empresas estadounidenses y lo mismo hace el gobierno de Estados Unidos con los de sus conciudadanos. El TTIP no es un tratado de libre comercio al uso, no consiste ya en eliminar aranceles, imposible casi liberalizar aún más ambas economías. Ahora, se trata de acabar con normativas y legislaciones que garantizan derechos ciudadanos pero que limitan las opciones de negocio de las grandes empresas, ya sea en materia financiera, sanitaria, educativa, cultural, agrícola, laboral o alimentaria.
Más negocio
Para conseguir tal objetivo todo vale: negociaciones secretas, poner fin a las soberanías nacionales, reducir los derechos de la ciudadanía. Su meta: convertir cada ámbito de nuestra vida cotidiana en objeto de lucro. Nos dicen que “armonizarán” las legislaciones de ambos mercados, que así tendremos mayor oferta y servicios más baratos, pero es mentira. En realidad, su política consiste en igualar a la baja las legislaciones de un lado y otro del Atlántico para aumentar el negocio de las multinacionales.
Y, ¿qué pasará con la comida? Más transgénicos, carne con hormonas, pollo con lejía y antibióticos en el plato, gracias a la disminución de los controles y los niveles de seguridad alimentaria. De este modo, las empresas del agronegocio saldrán ganando, nuestra salud y alimentación perdiendo.
En la Unión Europea y en Estados Unidos el enfoque sobre los estándares alimentarios es diametralmente opuesto. Mientras que en Europa prevalece el principio de precaución y es la empresa quien tiene que demostrar a partir de estudios científicos, no siempre independientes y a veces de dudosa credibilidad, que el producto a comercializar no es dañino para la salud, en Estados Unidos es justo lo contrario y es el gobierno quien debe probar el impacto negativo de un plaguicida o un producto o aditivo alimentario en caso de querer vetarlo. El TTIP quiere situar la responsabilidad, igual que en Estados Unidos, en el gobierno y en la sociedad, abriendo de par en par las puertas al mercado a costa del bienestar colectivo.
Obligados a conrear transgénicos
Así multinacionales como Monsanto buscan que la Unión se convierta en un nuevo “paraíso de los transgénicos”, siguiendo la estela norteamericana, con los enormes beneficios económicos que esto conlleva. Si ahora en Europa, gracias a la presión ciudadana, tan solo se permite el cultivo de un transgénico: el maíz Mon 810 de Monsanto (el 80% del cual se produce en Aragón y Catalunya y se prohíbe en la mayor parte de los países europeos), con el TTIP, y emulando a Estados Unidos, donde se permite producir hasta 150 variedades de transgénicos, desde de maíz, soja, algodón…, se busca la generalización de dichos cultivos.
De aprobarse el TTIP, países que ahora se oponen a conrearlos, como Francia, Alemania, Austria, Grecia, Irlanda, Polonia, Italia, debido a sus efectos negativos en el medioambiente al ser imposible su coexistencia con los cultivos convencionales y ecológicos, ya que contaminan a estos últimos, se verían incluso obligados a aceptarlos. De no hacerlo, podrían ser denunciados por las mismas empresas por atentar contra sus intereses económicos. Increíble pero cierto.
El uso de hormonas para aumentar la producción lechera y de carne, ahora prohibido en la Unión, se generalizaría. Como indica el informe de VSF Justicia Alimentaria Global ‘TTIPex. Borrando derechos‘, en Estados Unidos el uso de hormonas en la ganadería es habitual. Se calcula que el 80% del ganado vacuno y porcino destinado al consumo de carne es tratado con hormonas de crecimiento, como la ractopamina, y el 20% de las vacas lecheras, con somatotropina bovina, para tener una mayor productividad, y el consiguiente beneficio económico.
Pero, ¿cuáles son las consecuencias para nuestra salud? En la Unión Europea, la utilización de dichas hormonas y la importación de animales tratados con las mismas está prohibida, al igual que en otros 156 países, al considerarse que no hay datos suficientes que permitan descartar riesgos para la salud humana. Algunos estudios, las vinculan a un incremento del riesgo de padecer cáncer de mama o de próstata y al crecimiento de las células cancerosas. Asimismo, los impactos en la calidad de vida de los animales son dramáticos.
Más antibióticos para animales sanos que para personas enfermas
El uso de antibióticos suministrados a animales iría en aumento. De hecho, la Organización Mundial de la Salud ya constata esta dinámica a escala global al señalar que actualmente en el mundo se suministran más antibióticos a animales sanos que a personas enfermas. ¿Por qué? Estos fármacos se aplican tanto con fines terapéuticos como preventivos (las malas condiciones en las que se encuentran hacinados dichos animales facilita que enfermen) y como promotores de su crecimiento (comiendo menos crecen más).
En Estados Unidos, se trata de una práctica habitual y se usan de forma rutinaria. Según la Agencia de Alimentos y Medicamentos estadounidense, FDA por sus siglas en inglés, el 80% de los antibióticos suministrados en el país se destinan a la ganadería y solo el 20% a personas. En cambio en Europa, el uso de antibióticos como promotores de crecimiento y la comercialización de leche, huevo, quesos o carne procedente de animales tratados con los mismos está prohibida desde el año 2006. Levantar dicho veto implicaría un negocio masivo para la industria ganadera.
El pollo desinfectado con lejía (cloro), si se aprobase el TTIP, sería un habitual en nuestra mesa. En Estados Unidos, “lavar” o “pulverizar” el pollo con lejía al final del proceso de producción es de lo más normal. De este modo, no solo se desinfecta, matando moscas a cañonazos, sino que se “maquilla” cualquier tipo de contaminación que se pueda haber producido en el transcurso de la cadena. Lo que permite rebajar los controles sanitarios en todo el proceso, ahorrando costes.
Europa en 1997 prohibió la entrada de carne de aves de corral estadounidense debido precisamente a estos tratamientos, y a los residuos de cloro u otras sustancias químicas empleadas para su desinfección que podían permanecer en la carne que después llegaban al consumidor. De aplicarse el TTIP y levantar la prohibición, las ganancias para las empresas avícolas de Estados Unidos serían millonarias.
La lista de impactos negativos en la salud y en el plato podrían continuar: mayor flexibilidad en el uso de pesticidas e insecticidas en el campo, más alimentos irradiados, poca comida local, menos información en el etiquetaje de los alimentos. La seguridad alimentaria saldría perdiendo, por no decir la soberanía alimentaria desaparecida en combate.
Solo un apunte final: con el TTIP no solo gana la industria agroalimentaria (empresas de semillas, de plaguicidas, ganaderas, etc.) sino la industria farmacéutica, que no solo enferma a los animales sino también a nuestros cuerpos. No lo olvidemos.
Article d’Esther Vivas, extret de Publico, el 2 de novembre de 2015
http://esthervivas.com
-
Avui hem rebut un material que ens fa molta il·lusió perquè mostra les sinèrgies que es generen entre les escoles i els pagesos que els abasteixen el menjador.
En aquest cas es tracta dels i les alumnes de 5è de l’Oriol Martorell, i la visita que van fer a la Kosturica. Ja fa gairebé un mes que aquesta classe es va desplaçar al Vallès Oriental per visitar la finca i el projecte dins l’assignatura de medi natural.

Tal i com ens han explicat, l’objectiu era complementar el treball que estan fent sobre els éssers vius, a la vegada que conèixer d’aprop el context i l’origen dels aliments que mengen al menjador, i tot des del prisma de la sostenibilitat.
Us recomanem enèrgicament que feu un cop d’ull al material que han elaborat fruit de la visita perquè és interessantíssim. Han realitzat un procés en el que primer cada alumne ha recopilat tot allò que recordava, per després fer-ne un buidatge i treballar per grups desenvolupant els punts de cada tema clau que defineix el projecte de la kosturica. Realment han captat perfectament l’essència i les bases principals dels projectes d’agricultura ecològica a “escala familiar”!
De ben segur que la gent de la Kosturica estaran contents d’aquest resultat, així com l’escola, que ha guiat i acompanyat aquesta experiència d’aprenentatge amb tant d’encert!
I només ens queda agraïr de tot cor a aquests nens i nenes les seves ganes i la seva implicació per conèixer, entendre i millorar aquest món on vivim!
Esperem que puguem seguir presenciant moltes més visites i coneixences com aquesta entre el camp i la ciutat!
-
El passat 20 de març des d’Ecomenja vam organitzar una xerrada a l’Oriol Martorell sobre l’Agricultura Ecològica. Ens vam reunir tres persones de l’equip d’Ecomenja amb tots els delegats i delegades de primària i amb la cap d’estudis, amb la idea que després cada representant pugués traspassar i explicar tot allò que vam parlar a la resta de la seva classe.L’objectiu de la trobada era parlar de les diferencies que suposa per als infants el fet d’alimentar-se al menjador amb productes provinents de l’agricultura ecològica (AE), en front d’aliments provinents de l’agricultura convencional. I com que aquest és un tema molt ampli i extens, vam decidir abordar-lo des d’una petita càpsula, o capítol, titulada “D’on venen aquests animalons?”.
Vam parlar dels pilars de l’agricultura ecològica i de la principal diferència que presenta amb l’agricultura convencional: l’AE basa el seu funcionament en intentar respectar i reproduir al màxim els ecosistemes naturals, respectant i potenciant la “fauna auxiliar o beneficiosa”, i sense utilitzar productes químics de síntesi, sinó reduint aquestes substàncies a productes d’origen natural. El concepte de “fauna auxiliar” va despertar molt d’interès i vam centrar gran part de la sessió a veure fotografies de tota la fauna i insectes que treballen per a protegir els nostres cultius sense fer soroll ni necessitar que nosaltres fem feina extra; senzillament deixant que la natura segueixi el seu cicle, com per exemple, amb les marietes que mengen pugons.
La trobada ens va resultar molt interessant a totes les persones que hi vam assistir i ens va donar l’oportunitat de descobrir que els infants han sentit a parlar i saben molt més del que ens pensem sobre l’agricultura ecològica. A la vegada, aquest format de càpsula temàtica, ens va agradar perquè ens permet poder seguir abordant proximament altres qüestions d’aquesta temàtica en forma de petites sessions i en funció de l’interès i necessitat dels i les alumnes.El resultat va ser molt enriquidor i ens estem plantejant repetir-la amb altres cursos o, fins i tot en altres centres.
-
Us informem que ja us podeu descarregar lliurement el pdf de l’informe “Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària”, clicant al següent enllaç.
Aquest estudi és el principal resultat d’una recerca que ha realitzat l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant l’últim any, en el marc de la qual s’han estudiat vint-i-dues experiències d’Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització Local Agroecològica que en la seva major part es desenvolupen a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives estan sent impulsades per col·lectius de base dels moviments associatiu i per la Sobirania Alimentària, entitats del Tercer Sector Social, iniciatives de producció agroecològica, empreses cooperatives de l’economia solidària i administracions públiques locals.
En relació a les conclusions de la recerca, destaca que les experiències que donen resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària estan contribuint de manera significativa, per una banda, a millorar la dieta i el grau d’apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat social que participen en elles; i, per altra banda, a fomentar la transformació dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i els principis de sostenibilitat, radicalitat democràtica i justícia ecosocial.
Un dels resultats de la recerca ha estat la creació d’un mapa interactiu amb la localització de les vint-i-dues experiències que s’han estudiat i els enllaços a les fitxes de caracterització de cadascuna de les iniciatives. Hi podeu accedir en aquest enllaç: http://bit.ly/1zUVQt1
Ecomenja hi consta presentant l’experiència de les “carmanyoles solidàries”, que podeu consultar al mateix informe, al mapa interactiu, o directament a l’enllaç de la nostra web.
-
El jurat del projecte Mamaterra, ha reconegut la feina que fan a l’escola Can Besora amb el projecte d’hort escolar i l’han seleccionat com un dels tres finalistes dels premis que otorga aquest any.El projecte es duu a terme a l’escola Can Besora amb els alumnes de 3er, que són els qui treballen i el gestonen l’hort amb l’ajuda de les pageses del Rave negre. Ia més, també el gaudeixen els alumnes de cicle inicial, que hi van a fer tallers i visites.
L’acte de lliurament del premi tindrà lloc el dissabte 9 de maig a las 17h (SALA 7) dins del marc de la Fira BioCultura que es celebra al Palau Sant Jordi de Barcelona. Fins aquest dia no serem coneixedors de quin dels 3 llocs ocupa l’escola Can Besora.
Molta sort i felicitats per la feina que feu!!
-
Presentació de l’informe “Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària”
Dimecres 29 d’abril, Ateneu Popular 9 Barris.
18:30h. Presentació de l’informe a càrrec d’Ariadna Pomar León i Guillem Tendero Acin, autors de l’informe.
19:30h. Debat: com donar resposta a la pobresa alimentària de manera que es promogui l’apoderament i la Sobirania Alimentària.Per participar a l’acte és necessari inscriure’s prèviament: http://bit.ly/1Bsmvgr
L’informe “Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària” analitza què aporten en l’actual context d’emergència social les iniciatives que tracten de donar resposta a la pobresa alimentària promovent l’apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat i incorporant elements del paradigma de la Sobirania Alimentària. En l’estudi es distingeixen tres tipus d’iniciatives de resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària, s’analitzen les estratègies de promoció de l’apoderament i de lluita contra l’exclusió social que desenvolupen cadascuna d’elles, i es discuteix quines són les seves principals fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats. Aquest estudi és el principal resultat d’una recerca que ha realitzat l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant l’últim any, en el marc de la qual s’han estudiat vint-i-dues experiències d’Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització Local Agroecològica les quals, en la seva major part, es desenvolupen a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives estan sent impulsades per col·lectius de base dels moviments associatiu i per la Sobirania Alimentària, entitats del Tercer Sector Social, projectes de producció agroecològica, empreses cooperatives de l’economia solidària i administracions públiques locals. En relació a les conclusions de la recerca, és pertinent apuntar que, en general, les experiències que donen resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària estan contribuint de manera significativa, per una banda, a millorar la dieta i el grau d’apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat que participen en elles; i, per altra banda, a fomentar la transformació dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i els principis de sostenibilitat, radicalitat democràtica i justícia ecosocial.
A l’acte de presentació de l’informe participaran membres de Nou Barris Cabrejada diu prou!, l’Observatori DESC, Entrepobles, la Xarxa de Consum Solidari, VSF – Justícia Alimentària Global i d’algunes de les experiències que han pres part a l’estudi.
-
Aquest gener, a la secció de l’Origen de la revista digital sobre salut i nutrició etselquemenges, han realitzat una visita i un reportatge a la finca i l’empresa productora d’oli Simbionatur.
Precisament l’oli Boira de Simbionatur és el que fem servir a les cuines d’Ecomenja cada dia per a cuinar tots els plats i amanir les amanides!!
És una grata sorpresa haver trobat aquest reportatge, perquè ens permet obtenir més informació sobre aquest esplèndid producte i la filosofia de qui l’està produïnt.
Així, doncs, agraïnt la seva publicació, us dirigim a l’adreça web on el podreu trobar: www.etselquemenges.cat/origen/peccattum7-loli-que-remou-energies-35252
-
Els defensors de l’agricultura ecològica fa temps que estem convençuts que l’alimentació ecològica és millor que la convencional, pero la ciència no trobava evidències d’això, més enllà de la famosa absència de residus químics provinents dels productes fitosanitaris i fertilitzants. Això fins que aquest passat estiu va sortir a la llum un estudi que va més enllà i que conclou que els aliments ecològics tenen major contingut nutritiu i menor presència de metalls pesants i residus.
Publicat a la revista British Journal of Nutrition, el més ampli estudi d’aquest tipus va constatar que el canviar a menjar fruites ecològiques, verdures i cereals proporcionaria antioxidants addicionals equivalents al consum d’entre una i dos porcions més de fruites i verdures al dia. També van mostrar nivells molt més baixos de metalls pesants tòxics en els cultius ecològics.
L’equip d’ investigadors coordinat per Carlo Leifert, Professor de la Universitat de Newcastle (Regne Unit), va realitzar un metaestudi científic basat en la revisió dels estudis comparatius existents entre aliments ecològics i convencionals. Concretament es va basar en 343 estudis publicats i revisats.
Es va constatar que els cultius ecològics i productes alimentaris a base de cultius orgànics tenen majors concentracions d’antioxidants (incloent àcids fenòlics, flavanones, estilbens, flavones, flavonoles i antocianines) en comparació amb els seus homòlegs produïts convencionalment. La diferència percentual mitjana de la majoria dels compostos antioxidants és entre el 18% i el 69%. Més petites, però tot i així estadísticament significatives, també es van detectar diferències en la composició en diversos carotenoides i vitamines. Un canvi a menjar fruites ecològiques, verdures i cereals (i aliments elaborats a partir d’ells) conduiria a un 20-40% (i per a alguns compostos fins i tot a un 60%) en el consum d’antioxidants poli-fenòlics provinents de cultiu sense cap augment en calories. L’augment del consum de poli -fenòlics i altres metabòlits secundaris de plantes amb activitat antioxidant protegeix contra les malalties cròniques, incloent malalties cardiovasculars i neurodegeneratives i alguns tipus de càncer.
D’altra banda, també es van trobar avantatges apreciables en minerals i vitamines, i en relació als residus tòxics, quantifiquen que són majors en els aliments procedents de l’agricultura convencional, inclús quatre vegades més que en els ecològics (en les fruites fins a set vegades mes) i amb concentracions significativament més altes de metalls pesants tòxics.
L’estudi ha identificat serioses deficiències en una gran part dels estudis publicats prèviament. Aquests inclouen la falta de mesuraments i reports estandarditzats, i l’evidència de la duplicació o informació selectiva de les dades obtingudes en els experiments.
Els autors de l’estudi de la Universitat de Newcastle van arribar a la conclusió que es necessita més investigació per entendre la variació entre estudis i que és vital que els futurs estudis comparatius de composició d’aliments utilitzin protocols estandarditzats.
Tota la base de dades generada i utilitzada per a aquesta anàlisi està disponible gratuïtament a la pàgina web de la Universitat de Newcastle, en benefici d’altres experts i públic interessat aquí.
Fonts:
http://pae.gencat.cat/ca/noticies/141020_OrganicvsNoOrganic
http://www.fao.org/agronoticias/agro-noticias/detalle/es/c/238971/
http://www.organic-market.info/web/Know_How/food/219/0/0/17228.html
Entrades recents
Arxius
- maig 2026
- febrer 2026
- gener 2026
- desembre 2025
- novembre 2025
- abril 2023
- març 2023
- febrer 2023
- novembre 2022
- octubre 2022
- març 2022
- febrer 2020
- novembre 2019
- octubre 2019
- maig 2019
- març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- desembre 2018
- novembre 2018
- octubre 2018
- setembre 2018
- juny 2018
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- desembre 2017
- novembre 2017
- octubre 2017
- setembre 2017
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- desembre 2016
- novembre 2016
- octubre 2016
- setembre 2016
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
Categories
Categories
- Activitats (16)
- Convocatòries (4)
- Documentació (4)
- espai migdia (1)
- Notícies (22)
- Opinió (3)
- Receptes (33)
- Reportatges (18)
- Sin categoría (55)
- Uncategorized (12)
- Varis (4)



Comentaris recents