Avui viatgem cap als camps que han fet créixer les verdures del primer plat del menú que us vam presentar el mes passat.

Les protagonistes són: la col, la patata i els alls, per amanir l’oli que acompanyarà el plat. Aquestes verdures provenen de Gallecs, un petit reducte “gal” enmig de l’anella d’asfalt i xarxes viàries de Barcelona, entre el Vallès oriental i l’occidental.

Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat a quinze quilòmetres al nord de Barcelona, que conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. La principal activitat de l’espai és l’agrícola, concretament en l’agricultura ecològica.

Durant el segle XX, Gallecs tenia i exercia una vida agrícola de forma tradicional fins a la dècada dels anys setanta, quan es va viure la mecanització del sector agrari i la intensificació de la agricultura, fet que s’ha anomenat la revolució verda. Aparegueren els fertilitzants químics, els herbicides i els plaguicides. Des de l’any 1970 fins a al 2001 va anar perdent empenta i la majoria de les explotacions ramaderes van anar desapareixent. L’agricultura va anar derivant cap al monocultiu de cereals d’hivern.

L’any 2001, va fer un gir i es va iniciar el desenvolupant del Pla de gestió agrícola sostenible (2001-2005) basat en les bones pràctiques agràries, la creació d’una marca pròpia producte de Gallecs i el comerç de proximitat amb la creació de l’Agrobotiga de Gallecs gestionada pels mateixos pagesos del territori. L’any 2005 es va iniciar l’execució del Pla de reconversió a l’agricultura ecològica, amb la participació de 16 productors del territori, i es van potenciar els productes de qualitat de Gallecs destinats a la alimentació humana.

Avui, Gallecs basa la seva existència i producció en els aliments de qualitat, les bones pràctiques agràries, el respecte pel medi ambient, la viabilitat econòmica i el comerç de proximitat. I d’aquesta manera aconseguir l’assentament de la gent al territori i el relleu generacional dins de l’espai rural.

Des d¡’Ecomenja, fa anys que estem vinculats a aquest projete i els seus pagesos i pageses, perquè creiem que no omés aporten un alt valor alimentari als nostres plats, sinó de valros i resistència del món rural i pagès.

Arribem a Can Quilos, on ens ha citat en Raúl Molist, un matí del mes de novembre. La boira i la humitat d’aquesta vall encara no han aixecat, i l’ambient és fred, tot i que el Sol promet que l’ambient s’anirà escalfant poc a poc.

En Raúl ja ens espera collint unes cols que prepararà per portar, juntament amb altres productes, als menjadors escolars.

Bon dia Raúl, ens expliques com és la vostra finca i què hi feu?

El meu pare es fill de Gallecs. Va néixer a peu de camp i ha viscut de petit aquí. Ara no hi vivim, aquí. Vivim a Mollet i treballem els camps.

La família Molist (en Raúl i l’Isidre, el seu pare) cultiven unes 8 Ha: la gran majoria cereal: blats de diferents tipus, cigró, llentia, cultiu de secà, calçots… L’altra part són els cultius d’horta, que ara mateix ocupen aproximadament 1,5 Ha.  Des de fa uns anys que estan patint molt per falta d’aigua i a l‘estiu els costa regar… Va haver-hi un  any que a l’estiu van haver d’escollir entre de salvar la mongeta tendra i els enciams, bleda, etc… No tenien aigua per a regar-ho tot. Aquest any amb les pluges esperen poder pujar una mica de cultius d’horta.

La vostra finca és de tipus familiar, oi? Qui hi treballeu?

Si, el meu pare i jo treballem els nostres camps i a la vegada ens agrupem dins de la SAT de Gallecs, que és l’Associació Agroecològica de Gallecs. Quan servim a les botigues, o als menjadors, per exemple, ho fem sota aquesta marca conjunta.

Al Raúl, la seva feina al camp no es que li agradi, li encanta. Ens comenta que és una  feina, que per dura que sigui, és agraïda, per dir-ho d’alguna manera: dóna una enorme satisfacció veure com sembres una cosa, creix, dona els seus fruits. Treballes molt però ho disfruto molt també!!!

Vosaltres feu Agricultura ecològica.  Que t’aporta a tu fer aquest tipus d’agricultura, tant a nivell econòmic com personal?

Aquí van ser una colla que fa anys van decidir passar de l’agricultura convencional a l’ecològica perquè estaven bastant convençuts que el que volien era fer això. A nivell econòmic crec que mes o menys deu ser el mateix, però te la satisfacció que els productes que se serveixen saps que son naturals, que no estan ruixats, i tens la satisfacció de poder fer-ho d’aquesta manera. Ho trobem difícil? No es difícil, no és res mes que fer el que feien els nostres avis: tens l’herba, perquè no utilitzes els herbicides, i les plagues, però mes o menys es va controlant.

-Quin tipus de comercialització feu? On veneu la vostra producció ?

Els productes de secà, el cereal i altres, va tot a unes sitges  que tenim a Gallecs. Una part es ven a farineres i l’altra part la transformem a gallecs mateix. Hi ha un noi que té un molí i fa la farina, que és la que venen a la seva agrobotiga i a través de mercats, escoles…com a farina de gallecs.

L’horta també es ven a través d’un mercat setmanal a Barcelona, a les botiga de gallecs, a les escoles, i a cooperatives de consum.

Els aliments de Gallecs, no viatgen més de 40-50km, aproximadament. En Raúl ens comenta, que puntualment, algun client, a niell personal, pot endur-se producte mes lluny, però com hem vist amb el que ens ha explicat, tot es queda a la comarca o comarques veïnes.

–A nivell de petjada ecològica, ja em vist que els aliments viatgen ben poc, i per tant reduïu les emissions de CO2 derivades del transport. Quines altres emisions de CO2 reduiu respecte a la producció convencional?

En l’agricultura, una altra font d’emissions important són productes fitosanitaris, tractors i mecanització, calefacció pel hivernacles, ús de plàstics…

Nosaltres, de productes fitosanitaris  poca cosa, gairebé no fem servir  ni sofre (un dels productes permesos en AE). Amb la mongeta tendra, per exemple,  van aparèixer uns insectes negres que no ens van controlar  el pugó i no el deixava propagar. La natura,  ella mateixa es va equilibrant. L’altra despesa és el gasoil per a màquines i tractor. Nosaltres tenim el mínim: un tractor i motocultor.

-Quina relació teniu amb els vostres consumidors?

Com ja he dit, el producte, la gran majoris es queda tot per aquí. No viatja massa. Alguna cosa marxa cap a Artes, calders…

Però casi tot es queda aquí. La relació amb la gent acaba sent molt estreta: gent que t’ha comprat tota la vida, escoles que fa anys que hi portes el producte, etc.

–Què suposa per vosaltres comercialitzar en menjadors escolars?

Es una oportunitat. Realment és un plaer poder servir aquest producte a la canalla. Fa molts anys que treballem amb Ecomenja, abans de muntar-se la SAT. Estem encantats de treballar amb les escoles. Una manera que la canalla prengui producte de temporada i aprengui que no hi ha de tot, tot l’any, és així: que coneguin qui fa els seus aliments, on es fan i com es fan. Una manera que aprenguin a menjar el que toca en cada moment.

–Avui en dia es parla molt dl canvi climàtic i les emissions de co2. Com creus que contribuïu vosaltres a frenar-lo? Com creus que els consumidors poden contribuir amb l’alimentació a frenar-lo?

A nivell general falta consciencia sobre aquest tema. Una de les maneres podria ser menjar només la verdura que toca cada temporada, no consumir productes d’hivernacle, i tot lo que estem acostumats a menjar tot l’any maduixes, tomàquets. Això té un cost: o es fa en hivernacles, o ha de viatjar de l’altra punta del món: Marroc, etc….

No menjar producte que ha de viatjar tants quilòmetres és una manera d’escollir el futur què volem i tenir cura del planeta.