Ara ja ens toca tancar curs, i acomiadar-nos fins el setembre. Com sempre, els cursos passen volant, els infants es fan grans, i les receptes es van succeint mantenint el cicle de les temporades i allò que ens ofereix la terra i els pagesos i pageses que ens abasteixen.

Aquest més ens hem desplaçat a Camins per provar una recepta senzilla i típica, cuinada per l’Àlex i l’Adelina: es tracta de la vichyssoise, una crema freda de porro i patata, principalment.

 El Porro:

A la cuina mediterrània el puré i la crema de porros és molt habitual, considerada més aviat humil i poc sofisticada, i existeix des d’antic; en aquestes cultures, aquesta crema, quan és calenta, es considera i anomena crema de porros, deixant sovint el terme vichyssoise per la versió freda únicament. En general les sopes i guisats amb porro, ceba, all, etc., formen la base de la nostra dieta i són presents igualment a cuines com la britànica o la basca.

Certament el porro és una verdura molt present a la nostra cuina d’hivern, però que per climatologia la podem cultivar gairebé tot l’any. I per això, i pel seu gust tan suau, és tan versàtil i utilitzat a la cuina: des de guisats, bullits, sopes i cremes.

 Des d’Etselquemenges ens expliquen alguns  trucs, com per exemple que convé saber la manera de tallar-lo: la majoria de nosaltres ho fem en talls circulars, però si en lloc de fer-ho així els fem una mica transversals, el resultat serà una cocció més compensada energèticament i amb uns talls més saborosos.

Un altre truc és menjar-nos tant la part blanca com la verda: òbviament la verda necessitarà més estona de cocció, perquè és més dura, però com que conté clorofil·la i flavonoides –dos antioxidants molt poderosos– val la pena aprofitar-la.

Ingredients per a 6 persones:

– 2 porros grans, 3 patates mitjanes, 1 ceba, 1 raig d’oli oliva verge,  aigua, Un pessic de nou moscada

ELABORACIÓ

Pelem i tallem les patates i les posem a bullir amb l’aigua. Mentre tant sofregim els porros i la ceba amb l’oli d’oliva i quan les patates estiguin toves li traiem una part de l’aigua. Quan el porro i la ceba estiguin ben sofregits ho afegim a les patates, triturem,rectifiquem de sal i li posem un pessic de nou moscada, i si queda molt espès, li afegim una mica més d’aigua reservada de les patates.

 

Finalment ho passem pel “colador xino” i ho deixem refredar.

La clau de la finesa i lleugeresa d’aquest plat és la textura. Depenent de com us agradi, podeu passar-ho per un colador, deixant una crema molt fina, lleugera i refrescant.

I així esperem que sigui el voster estiu: lleuger i refrescant! I sobretot el de tots i totes les alumnes, que necessiten jugar, descansar i gaudir, com a part més del seu aprenentatge en aquest món.

Ens retrobem al setembre!

Bon estiu!