stop Panga

Panga i Perca: una història de peixos fora de l’aigua

Arran de l’emissió d’un documental sobre el Panga (un peix de riu produït al Sud-est asiàtic), que a casa nostra es consumeix cada cop més, i que aixeca polèmica, us volem aportar una mica d’informació crítica i de reflexions entorn al sistema agroalimentari global i les conseqüències que té sobre la nostra salut, el medi ambient i la vida de les persones en els països on es produeixen.

El reportatge ‘En el punto de mira’, de Cuatro TV, exposa l’augment de consum del panga a Espanya, degut al seu baixíssim preu respecte d’altres peixos més locals. I apunta a problemes de salut al voltant del seu consum pel fet que s’hi han trobat restes de metalls pesants, antibiòtics…, així com de possible frau en nombrosos casos, fent passar altres peixos per aquest producte més econòmics i de baixa qualitat.

programa panga

 

Però, anem una mica més enllà…Per què passa tot això? Realment es tracta només d’un problema de salut i regulació sobre la producció alimentària en aquests Països?

Nosaltres creiem que això només és la punta de l’iceberg. Perquè a part de les raons toxicològiques per no consumir aquest producte, també n’hi ha moltes d’ambientals, socials i culturals.  La sobirania alimentària passa perquè revisem tot el munt d’aliments vinguts de l’altra punta del món, que generen emissions i petjada ambiental, produïts en condicions de treball precàries i poc dignes, i esquilant els recursos naturals de cada zona, sense respectar les seves capacitats productives i /o extractives.

Al documental hi surten els companys de la Plataforma por unos Comedores Escolares  Públicos de Calidad d’Aragó, denunciant la presència d’aquest peix als menús escolars de molts centres. Nosaltres apostem per uns menjadors escolars ecològics i de proximitat, per caminar cap aquí com a societat, i educar els nostres infants en un altre model alimentari.

Tal i com comenta en Rogelio, un pescador galleg entrevistat per la Revista Soberanía Alimentaria:

Cada vez que compramos y consumimos, estamos diciendo qué es lo que queremos, si en vez de acudir a un hipermercado y comprar en la sección de congelados una bolsa de perca o de panga, dedicamos un tiempo a ir a un mercado del barrio o a una pescadería y compramos pescado fresco capturado en nuestra región y nos preocupamos por saber las artes utilizadas para su captura o quién lo pescó, estaríamos haciendo la mejor de las políticas de puesta en valor de lo nuestro y defendiendo al país y a nuestros trabajadores y trabajadoras.

I si teniu ganes d’aprofundir una mica més, us recomanem el documental de “La pesadilla de Darwin”. És un documental polític colpidor i profund sobre els efectes socials i ambientals de la industria pesquera al llac Victòria de Tanzània, on als anys 60 s’hi va introduir una nova espècie forània: la Perca del Nil. L’explosiu comerç  internacional  que s’hi ha va desencadenar ha creat una desoladora aliança global a la vora del llac tropical més gran del món: un mercat d’autèntica  misèria.

0 497

Leave a Reply