Després del temporal Gloria

Ara fa poc més d’una setmana ens trobàvem sota els efectes de la borrasca Gloria. El temporal es va enretirar, i va torna a sortir el sòl.

El clima de les regions mediterrànies sol ser d’extrems; ja estem avesats a fortes pluges, llargs períodes de sequera, calors extremes,…però la sensació que ens ha deixat el pas d’aquest temporal és que ha estat quelcom extraordinari.

Escoltant els experts, sembla que hi ha consens en que aquesta llevantada ha sigut excepcional per la seva durada, extensió i violència; també n’hi ha en que, amb els efectes de la crisi climàtica, és provable que deixi de ser tant excepcional.

Les conseqüències del temporal

Els efectes més immediats, ja des de les primeres hores de la llevantada, van suposar l’alteració de la vida quotidiana de molta gent. Els problemes amb la mobilitat i el risc que suposava circular per carrers i carreteres va obligar al tancament de molts centres educatius, entre elles l’escola Pérez Sala de Vilassar de Mar i l’escola Mogent de la Roca del Vallès, afectant a l’alumnat i a totes les seves famílies.

Les xarxes socials de les escoles i de les seves AMPES van servir per mantenir informada la comunitat educativa dels efectes del temporal.

Totes aquestes molèsties, afortunadament, ja van passar i es va tornant a la normalitat.

 

Tot i això, aquesta normalitat encara trigarà a arribar a algunes les explotacions que abasteixen els menjadors. Les conseqüències de les intenses precipitacions i de la violència de les ventades sobre els cultius d’algunes de les finques han estat molt importants; encara és aviat per poder-se fer una idea de l’impacte real.

Pel que fa a les explotacions hortícoles, la major part d’elles es troben en una de les àrees més afectada per la llevantada: el Maresme, el baix Llobregat i la conca del Tordera; i totes elles es troben en plena campanya de cultius de tardor-hivern, és a dir, amb els camps plens de vida. Les imatges que van gravar des de les pròpies explotacions mostren les importants destrosses que van patir algunes de les finques d’horta: terrenys anegats, hivernacles trencats, planters fets malbé, instal·lacions inutilitzades…al que cal afegir, la dificultat (sovint impossibilitat) de treballar amb la terra entollada i el risc de malalties dels cultius per l’excés d’humitat.

El Tros de l’Uri. Malgrat de Mar

Pla de Munt. Palafolls

Cal Cerdà. Sant Antoni de Vilamajor

També les impactants imatges del Delta de l’Ebre han generat molta preocupació. La delicada situació del Delta no és nova ni desconeguda i des del territori ja fa molt temps que es demana que s’afronti per evitar que desaparegui. En el cultiu de l’arròs ara els camps són buits i, per tant, l’efecte del temporal Gloria no ha estat directe sobre el conreu i es trigarà a poder valorar-ho.

En primer lloc cal esperar que s’acabi de drenar tota l’aigua acumulada en els arrossars per veure si hi han superfícies agrícoles que s’han perdut definitivament. Per altra banda, aquelles finques que s’han inundat amb aigua de mar hauran patit una certa salinització del sòl, la qual cosa fa patir de cara a la propera collita (o properes); i aquelles que s’han omplert d’aigua dolça, se’ls complicarà la preparació del terreny per a la sembra d’arròs a la primavera.

Missatge a l’Instagram d’Ecocastells un cop passat el temporal

 

Els aprenentatges del Gloria

Aquesta primera setmana des del pas del temporal Gloria s’ha centrat en anar recuperant la normalitat i en començar a fer valoracions dels danys que s’han patit. Però si, com tot sembla indicar, els fenòmens meteorològics extrems han d’anar en augment, i que s’ha evidenciat que poden tenir conseqüències importants, no es pot deixar de banda que cal treure’n algun aprenentatge.

Hi ha aspectes relacionats amb com s’ha d’ordenar el territori, o com hem de conviure amb situacions d’emergència, o molts d’altres; però hi ha un element central sobre el que hem de reflexionar: com contribuïm a combatre la crisi climàtica.

I sobre aquest tema l’alimentació hi juga un paper molt important. La manera de produir els aliments, el camí que han de recórrer fins al plat, la quantitat de carn en els menús, la quantitat  de menjar malbaratat…representa una part significativa de la nostra petjada ecològica.

 

Menjadors escolars ecològics i km0 contra la crisi climàtica

 El projectes de menjadors escolars ecològics com Eecomenja neixen amb la vocació d’oferir una alimentació nutritiva i saludable a la canalla i, alhora, promoure un model alimentari respectuós amb el medi i les persones; una alimentació amb valors.

Ecomenja ha donat, des de el seu origen, molta importància als valors dels aliments que poden contribuir a la lluita contra el canvi climàtic:

– Aliments produïts amb mètodes respectuosos amb el medi, primant sempre aquells que són de producció ecològica.

-Productes de temporada, d’explotacions agrícoles o ramaderes properes a les escoles on s’han de consumir i distribuïts directament, per tal de minimitzar el transport.

-Menús amb una substitució de part (o total) de la carn per proteïna d’origen vegetal.

-Aposta per petits projectes de producció d’aliments per afavorir el poblament rural, molt important per a una bona gestió dels paisatges.

 

 

0 60

Leave a Reply