La revista caternews ha publicat una entrevista a fons a en Joan Maria Ribas. Allà, el gerent d’Ecomenja desgrana les claus, des del seu punt de vista, del funcionament i l’èxit d’una proposta com Ecomenja, que practica i reivindica la sostenibilitat sense renunciar als objectius empresarials.

De ben segur, una opinió i informació que no deixarà indiferent al món del catering i la restauració col·lectiva. Podeu llegir-la clicant sobre aquest enllaç (pàgina 66).

El menjar no saludable està al darrere d’una de cada cinc morts a Catalunya, i és una de les principals causes de malalties cardiovasculars, diabetis o càncers digestius. Una campanya demana que es posi fre a l’excés de sal, sucre i greix, i que es facin canvis en els impostos i l’etiquetatge dels aliments.

(més…)

Sabíeu que amb els calçots es poden fer moltes més coses que una calçotada?

Ara que és l’època d’aquesta ceba blanca i dolça, us volem donar alguna idea de com la podeu fer servir a la cuina.

Nosaltres, a les escoles els utilitzem sobretot en truites, perquè és una manera d’incloure als menús aquesta verdura de temporada de forma agradable i saborosa pels infants.

(més…)

Us deixem els menús del mes de gener de 2017, per a començar l’any amb bons aliments!

Avui, en aquest article, us volem presentar la tasca de l’Àrea de suport de cuines d’Ecomenja, i en concret, la feina de seguiment continu que es fa des d’aquí per tal de millorar dia a dia les receptes i plats que elaborem per als infants.

El motor que marca el camí i el funcionament de les cuines de les escoles on treballem és a les oficines i gerència d’Ecomenja. Des d’allà es dissenyen i revisen els menús mensualment, es dóna suport formatiu i tècnic als equips de cuina, es dissenyen els protocols relacionats amb la seguretat alimentària, es gestionen les comandes i aprovisionaments amb els productors i proveïdors, i en definitiva es supervisa i coordina tot allò relacionat amb el dia a dia de les cuines. (més…)

(…)Les xifres són inexorables: seguir menjant carn als nivells de consum als que està habituat occident és insostenible. Cada ciutadà d’Estats Units menja anualment prop de 125 quilos de carn; un europeu 74; un habitant de l’Àfrica subsahariana menys de 20. Occident pot permetre’s aquest nivell de consum gràcies a que en dos terços del planeta es menja poquíssima carn. Si la Xina i l’Índa també comencessin a menjar les mateixes quantitats per càpita, la superfície del planeta no seria suficient per alimentar tots els ramats.

 

La FAO ha estipulat que aquesta tendència de creixement del consum (cap al 2050 es preveu que es multiplicarà l’actual) ha determinat una transformació del sector de la ramaderia i la producció de carn, desencadenant una sèrie de conseqüències negatives: per al medi ambient, per a la salut humana, per al benestar animal i des del punt de vista de l’equitat social.(…)

(més…)

Aquest més d’abril tanquem la temporada de receptes hivernals amb una escudella i carn d’olla. Aquest mes ha fet honor al refrany que diu que a l”abril, aigües mil”, i a més de les pluges, ens ha portat temperatures fresquetes. Així que abans de donar pas a les receptes primaverals, us delitarem amb un plat calent i contundent per a qui es vulgui acabar d’acomiadar de la passada estació.

Com a mestres de recepta, aquest cop hem tingut a les cuineres de l’Oriol Martorell de secundària, ubicada a Nou Barris, a Barcelona.

L’escudella i carn d’olla és el plat de sopa documentat més antic d’Europa i Francesc Eiximenis explica al segle XIV que aleshores era un plat que menjaven tots els catalans cada dia. Té origen en les famílies pageses que bullien les restes de la collita i altres aliments que arreplegaven del rebost.

Antigament, els dies de cada dia la pilota es feia només amb molla de pa i cansalada. Aquesta mena d’escudelles amb pilotes també es feien a Occitània, on la pilota es deia ròsola, i les pilotes de pa i cansalada encara existeixen, o més aviat una evolució d’elles, a les quals el pa amb el temps es va substituir per patata, són les farcidures llemosines.

Aquestes sopes podien tenir verdures de temporada, tubèrculs i les carns que es poguessin tenir a disposició. Sopes d’aquesta mena es menjaven força sovint, sinó cada dia, en una àmplia àrea d’Europa i de la Mediterrània, a cada lloc particular adaptada segons els seus productes. Els ingredients concrets també depenien de l’economia personal de cadascú i del que tingués en cada moment a l’hort i al rebost. Hi havia, a més, les versions “de festa” i les “de diari”. Les versions de cada dia tenien més hortalisses i ossos i poca carn mentre que les de festa …ja us podeu imaginar!

Ingredients (per a 6 persones):

Per al brou:

2 carcanades de pollastre, 2 ossos salats, 2 ossos de porc, 2 ossos de vedella, 3 pastanagues, 1 api, 3 porros, 1 xirivia, 300gr. de cigrons, 1 unitat de col, 1,5 kg. de patata

• Barregem la carn picada amb l’ou, la sal, l’all trinxat ben petit, el julivert i el pa ratllat. Amassem fins que té una consistència que ens permeti fer les pilotes. Podem fer-les de la grandària que més ens agradi. A l’escola les fem de tamany individual per tal que sigui més senzill preparar els plats.

Brou:

• Posem a bullir en 6 litres d’aigua els ossos i els cigrons, i hi afegim la sal. Quan ja porta una hora, afegim les verdures netejades. Portem a bullir i deixem 1 hora i mitja més. La darrera mitja hora afegim les pilotes de carn picada (o una mica més en funció de la mida d’aquestes).
• A l’hora de servir, treurem els ossos. Podeu barrejar la resta d’ingredients dins la sopa i servir-ho tot junt, o bé menjar el brou amb pasta de primer, i fer la carn d’olla com a segon.