(…)Les xifres són inexorables: seguir menjant carn als nivells de consum als que està habituat occident és insostenible. Cada ciutadà d’Estats Units menja anualment prop de 125 quilos de carn; un europeu 74; un habitant de l’Àfrica subsahariana menys de 20. Occident pot permetre’s aquest nivell de consum gràcies a que en dos terços del planeta es menja poquíssima carn. Si la Xina i l’Índa també comencessin a menjar les mateixes quantitats per càpita, la superfície del planeta no seria suficient per alimentar tots els ramats.

 

La FAO ha estipulat que aquesta tendència de creixement del consum (cap al 2050 es preveu que es multiplicarà l’actual) ha determinat una transformació del sector de la ramaderia i la producció de carn, desencadenant una sèrie de conseqüències negatives: per al medi ambient, per a la salut humana, per al benestar animal i des del punt de vista de l’equitat social.(…)

(més…)

Aquest més d’abril tanquem la temporada de receptes hivernals amb una escudella i carn d’olla. Aquest mes ha fet honor al refrany que diu que a l”abril, aigües mil”, i a més de les pluges, ens ha portat temperatures fresquetes. Així que abans de donar pas a les receptes primaverals, us delitarem amb un plat calent i contundent per a qui es vulgui acabar d’acomiadar de la passada estació.

Com a mestres de recepta, aquest cop hem tingut a les cuineres de l’Oriol Martorell de secundària, ubicada a Nou Barris, a Barcelona.

L’escudella i carn d’olla és el plat de sopa documentat més antic d’Europa i Francesc Eiximenis explica al segle XIV que aleshores era un plat que menjaven tots els catalans cada dia. Té origen en les famílies pageses que bullien les restes de la collita i altres aliments que arreplegaven del rebost.

Antigament, els dies de cada dia la pilota es feia només amb molla de pa i cansalada. Aquesta mena d’escudelles amb pilotes també es feien a Occitània, on la pilota es deia ròsola, i les pilotes de pa i cansalada encara existeixen, o més aviat una evolució d’elles, a les quals el pa amb el temps es va substituir per patata, són les farcidures llemosines.

Aquestes sopes podien tenir verdures de temporada, tubèrculs i les carns que es poguessin tenir a disposició. Sopes d’aquesta mena es menjaven força sovint, sinó cada dia, en una àmplia àrea d’Europa i de la Mediterrània, a cada lloc particular adaptada segons els seus productes. Els ingredients concrets també depenien de l’economia personal de cadascú i del que tingués en cada moment a l’hort i al rebost. Hi havia, a més, les versions “de festa” i les “de diari”. Les versions de cada dia tenien més hortalisses i ossos i poca carn mentre que les de festa …ja us podeu imaginar!

Ingredients (per a 6 persones):

Per al brou:

2 carcanades de pollastre, 2 ossos salats, 2 ossos de porc, 2 ossos de vedella, 3 pastanagues, 1 api, 3 porros, 1 xirivia, 300gr. de cigrons, 1 unitat de col, 1,5 kg. de patata

• Barregem la carn picada amb l’ou, la sal, l’all trinxat ben petit, el julivert i el pa ratllat. Amassem fins que té una consistència que ens permeti fer les pilotes. Podem fer-les de la grandària que més ens agradi. A l’escola les fem de tamany individual per tal que sigui més senzill preparar els plats.

Brou:

• Posem a bullir en 6 litres d’aigua els ossos i els cigrons, i hi afegim la sal. Quan ja porta una hora, afegim les verdures netejades. Portem a bullir i deixem 1 hora i mitja més. La darrera mitja hora afegim les pilotes de carn picada (o una mica més en funció de la mida d’aquestes).
• A l’hora de servir, treurem els ossos. Podeu barrejar la resta d’ingredients dins la sopa i servir-ho tot junt, o bé menjar el brou amb pasta de primer, i fer la carn d’olla com a segon.