• Motius per estar en contra de l’Acord Marc de serveis de menjador

     Us presentem aquest article escrit al blog de la fapac, que trobem ben argumentat i coherent:

    L’Acord marc del servei de menjador no respecta el dret a decidir sobre la gestió que sempre hem tingut les famílies i la direcció del centre i el consell escolar. No podem acceptar que un servei que hem anat construint entre tots per adaptar-lo a les necessitats de cada centre acabi determinat per unes normes generals dictades arbitràriament pel Departament d’Ensenyament i que disten molt de la realitat de cadascun d’ells.

    Fa uns mesos, el Departament d’Ensenyament feia públic l’Acord marc del servei de menjador en centres públics de titularitat de la conselleria dels nivells obligatori i/o segon cicle d’educació infantil per al Maresme-Vallès Oriental. Al mateix temps, anunciava properes licitacions a vàries comarques més. Aquesta decisió ha estat rebutjada per les AMPA, direccions i treballadors i empreses del lleure educatiu.

    Entenem que tot el que passa dins de l’escola ha d’educar i ha de tenir una continuïtat pedagògica. Qualsevol professional de l’educació pot confirmar que les hores de pati són les que provoquen més conflictes entre els alumnes i el temps del migdia és, justament, on els alumnes gaudeixen del major temps d’esbarjo. Per això, aquest espai interlectiu cal que sigui gestionat per professionals del lleure educatiu i cal garantir una qualitat educativa, a part de la nutricional, que no hem vist en cap dels punts de l’Acord marc. En els menjadors escolars els usuaris són infants, per tant, hem d’anar molt en compte a l’hora de decidir qui i com l’ofereix.

    També, considerem necessària una coordinació entre tots els agents que interactuen amb els infants. És important que tant el personal docent com les famílies puguin aportar el que considerin per millorar el servei i exigir allò que creguin convenient per tal que el servei sigui de la millor qualitat possible.

    Actualment, la majoria dels centres tenen un control directe, les famílies podem decidir quin tipus de servei volem per als nostres fills i filles i les direccions poden articular mecanismes que integrin aquest servei dins del projecte educatiu del centre. Amb l’acord marc, tots aquests vincles quedarien trencats: l’empresa no tindria cap obligació d’escoltar les demandes del centre i menys satisfer-les.

    No hi ha un model bo ni un model dolent, cada centre és un món i cada empresa té una filosofia diferent. Un servei de menjador escolar és molt més que un menú i un vigilant per cada 40 infants (que és la ràtio permesa per l’acord). La comunitat educativa de cada centre és qui té més eines per valorar i decidir sobre quin model de gestió s’adapta millor a les seves necessitats.

    Amb l’acord marc, tots aquests vincles quedarien trencats: l’empresa no tindria cap obligació d’escoltar les demandes del centre i menys satisfer-les.

    Aquest dret a decidir sobre la gestió del menjador s’ha reconegut sempre, tant el 196/1996 com la moció parlamentaria aprovada el mes d’abril de 2015, que instava a actualitzar el decret i ho feia, justament, demanant que es respectés que la tria i supervisió del servei es mantingués a mans de les famílies i de la direcció del centre i del consell escolar.

    Els motius que han pogut portar al Departament d’Ensenyament a prendre aquesta decisió són una mica dubtosos. S’ha dit que la intenció era regular el servei, però, realment, no regula res, al contrari, retrocedeix en aspectes que actualment són tractats amb una sensibilitat que, en aquest document, no es percep. Un clar exemple és la ràtio permesa i el fet que es pugui considerar com a cost del servei (monitoratge + menú) 2,25€ quan actualment el Departament valora el servei per un cost de 6,20€. Realment es considera possible que un menú saludable, acompanyat d’un servei de monitoratge de més de dues hores, es pugui pagar amb 2,25€ ? Volem pensar que cap empresa serà capaç d’oferir-se per aquest preu, però, de ser així, algú creu que el servei prestat seria de qualitat ? Es tracta, doncs, d’assegurar una qualitat o d’abaratir un cost ? Quin cost podria estar interessat en abaratir la Conselleria si el servei el paguem íntegrament les famílies? Potser l’objectiu real és el d’abaratir el cost de les beques menjador?

    El servei de menjador escolar va néixer precisament gràcies a la feina i l’esforç de les AMPA, quan als anys vuitanta l’administració va dimitir de les seves obligacions de prestar-lo

    Una altra pregunta que ens fem és per què aquest interès sobtat d’apropiar-se d’una gestió que des de sempre, en la majoria dels casos, hem portat les AMPA. En les primeres escoles públiques, el servei va néixer precisament gràcies a la feina i l’esforç d’aquestes, quan als anys vuitanta l’administració va dimitir de les seves obligacions de prestar-lo i van haver de ser les famílies qui es van veure obligades a muntar les cuines de molts centres i, fins i tot, treballar-hi de forma voluntària. Potser caldria recordar que moltes de les cuines les hem pagat les famílies de dalt a baix, des de les aixetes fins als extractors, passant pels fogons i mobiliari. Ara, amb cuines muntades, les AMPA convertides en empreses o amb empreses contractades que funcionen correctament, ens veiem obligades a “regalar” a una empresa que guanyi un concurs amb unes bases proposades pel Departament allò que, per a alguns, serà vist com un negoci.

    No podem acceptar que un servei que hem anat construint entre tots, i on tots hem fet aportacions per millorar-lo, enriquir-lo i adaptar-lo a les necessitats de cada centre acabi determinat per unes normes generals dictades arbitràriament pel Departament d’Ensenyament i que disten molt de la realitat de cadascun d’ells.

    Un altre dubte que ens genera aquesta voluntat de licitar és si, nosaltres, com a consumidors i pagadors d’un servei no tenim dret a decidir el què, el com i a qui comprem. Si la resposta és que el perdem en el moment que es dóna dins d’un espai públic, per què no es licita també el servei d’acollida, les extraescolars etc? Si la resposta és perquè hi ha famílies que reben una beca, per què només s’ha de concursar el servei als centres públics si les famílies de les concertades també reben beques?

    Hi ha potser un interès a afavorir algunes empreses limitant la possibilitat d’accedir a altres? Està clar que les AMPA que autogestionen el servei de menjador pateixen un greuge comparatiu important a l’hora de poder licitar com a empresa pel servei del seu centre. L’homologació empresarial requereix un seguit de tràmits que triguen uns tres mesos mentre que l’anunci de l’Acord marc només dóna 15 dies naturals per presentar-se.

    Per tot això, i sabent que la nostra comarca properament també quedaria afectada, des de la Coordinadora d’AMPA de Sant Cugat del Vallès vàrem iniciar un seguit d’accions en contra de l’Acord marc. Ho hem denunciat al Síndic de Greuges de Catalunya. Posteriorment, amb la col·laboració de totes les direccions i consells escolars de tots els centres públics de primària del nostre municipi, hem fet arribar un seguit de cartes de rebuig a l’ajuntament, Serveis Territorials del Vallès Occidental i al Departament d’Ensenyament.

    Si som molts els qui ens posicionem en contra de l’Acord marc potser aconseguirem fer entrar en raó a qui pertoqui fer-ho. Seguirem lluitant pel que creiem que és el millor per als nostres infants.

    El primer resultat de tot això l’hem viscut el passat dia 18 de gener al Ple del nostre ajuntament de Sant Cugat on es va aprovar, per unanimitat, una moció que instava, entre altres coses, al Departament a deixar sense efecte aquest Acord marc i a actualitzar el decret seguint les pautes marcades per la moció aprovada al Parlament a la qual ja hem fet referència. Altres ajuntaments han aprovat mocions en aquest sentit com és el cas de Ripollet, Sant Quirze del Vallès, Mataró, Vallromanes, Cabrera de Mar.

    Tot i que ara mateix l’Acord marc del Maresme-Vallès Oriental està suspès, provisionalment, pel Tribunal català de contractes del sector públic per una impugnació presentada per ACELLEC (Associació Catalana d’Empreses de Lleure, l’Educació i la Cultura), amb el suport de la FaPaC, sembla que la intenció és clara i la decisió és ferma. Per tot això ens seguim manifestant en contra.

    Està clar que un ajuntament no pot fer enrere aquesta imposició però, si som molts els qui ens posicionem en contra potser aconseguirem fer entrar en raó a qui pertoqui fer-ho. Tant si ho aconseguim com si no, nosaltres seguirem lluitant pel que creiem que és el millor per als nostres infants.

    Petició de la FaPaC a Change.org “Anul·lem l’Acord Marc d’Ensenyament

    > Espai web SOS menjadors escolars

    Carme Roca
    Sobre Carme Roca

    Presidenta Coordinadora d’AMPA de Sant Cugat Més articles

    Read More
    0 272
  • Seguim amb formacions als equips de monitoratge: escola Mogent

    Durant tot el mes de gener l’equip psicopedagògic d’Ecomenja està realitzant formació a les monitores de l’Escola Mogent sobre comunicació assertiva entre companyes i amb els infants. Mitjançant la formació se’ls proporcionen eines per tal de fomentar la comunicació entre els infants i proporcionar-los les eines per resoldre els conflictes de pati que sorgeixen entre ells.
    formacic3b3-monitores-mogent-300x225Aquestes formacions són una gran oportunitat per el millorar el dia a dia al menjador així com per tenir un espai formatiu entre monitores per compartir les inquietuds i fomentar el treball en equip amb la finalitat d’educar a l’infant en l’espai de lleure i relacional que suposa el menjador de l’escola.
    Read More
    0 210
  • El Tribunal de Contractes suspèn l’adjudicació del servei de menjadors escolars del Maresme i del Vallès Oriental

    El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha suspès cautelarment l’Acord Marc de menjadors escolars del Maresme i del Vallès Oriental del Departament d’Ensenyament arran del segon recurs que va presentar l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) al considerar que hi ha petites i mitjanes empreses que no poden optar a oferir aquest servei i que no permet als centres participar en la valoració i elecció de les empreses. A banda, tampoc no reconeix que el servei de menjador escolar també té un caràcter educatiu i no únicament d’hoteleria i restauració, segons l’entitat recorrent.

    L’Acellec s’ha mostrat satisfeta per aquesta suspensió que atura el procés de licitació d’aquest servei a les dues comarques a l’espera d’una resolució definitiva. Aquesta associació havia aconseguit l’estiu passat que el mateix Tribunal declarés la nul·litat parcial de l’Acord Marc.Segons va denunciar fa setmanes la CUP, aquest acord “defineix que qui decideix les empreses que duran a terme els serveis de menjador seran els directors dels serveis territorials emparats per una comissió d’experts formada pels seus amics”. La formació denuncia que aquest acord s’ha fet “amb una visió mercantil i de negoci en detriment del servei i de la qualitat alimentaria”. La CUP també critica que aquest acord marc sortís a la llum durant el mes de juliol, quan la majoria d’escoles i d’Ampes ni tan sols es van assabentar. A més, assegura que és molt complicat presentar-se al concurs “per la paperassa administrativa que desborda les petites empreses i cooperatives”.

    Font: Notíca a Vilaweb, 8.01.2016

    Read More
    0 140
  • DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT,  Junts pel si, Partit Popular de Catalunya, Ciutadans,  PSC, CUP, Catalunya si que es pot:

    Amb l’alimentació dels nostres fills no s’hi juga!

    Anul·lem l’Acord Marc d’Ensenyament

    Firma la petició!!!

  • Ens acomiadem del trimestre amb un típic dinar de Nadal

    Ja ha arribat el darrer dia del primer trimestre! I com a preludi de les festes que vénen i del descans merescut que tindran tots i totes les alumnes, us deixem algunes imatges del dinar nadalenc que hem preparat avui: canelons artesans amb carn i també vegetals preparats a les nostres cuines, pollastre rostit amb prunes i pinyons, torrons i pa de pessic amb xocolata.

    Esperem que gaudiu d’aquestes vacances i des d’Ecomenja us desitjem un feliç any 2016!!

    IMG-20151222-WA0003

    IMG-20151222-WA0011IMG-20151222-WA0004IMG-20151222-WA0012

     

    Read More
    0 129
  • Campanya SOS Menjadors Escolars

    Des d’Ecomenja ens fem ressò de la campanya que han engegat la Fapac i l’Associació de Menjadors Ecològics, sota el lema “SOS MENJADORS ESCOLARS”enganxina_SOS menjadors escolars

     

     

    Aquesta setmana, es van reunir les AMPES i les entitats que ofereixen el servei de menjador a la Comarca del Maresme amb la FAPAC, per parlar del descord general que hi ha amb l’acord Marc de Servei de Menjador, que des de Serveis Territorials Maresme-Vallès Oriental s’ha publicat i es vol portar a terme. Us adjuntem el comunicat que es fa per tots els centres educatius, per tal d’emprendre accions conjuntes al respecte. Podeu llegir-lo a continuació, o bé clicant sobre aquest enllaç.

    —————————

    COMUNICACIÓ A LES AMPA ACCIONS CONTRA L’ACORD MARC DE SERVEI MENJADOR MARESME-VALLÈS ORIENTAL
    El passat dia 3 de desembre, el Departament d’Ensenyament va anunciar al DOGC la publicació de l’Acord marc de Servei menjador per a les comarques del Maresme-Vallès Oriental.
    La publicació d’aquest Acord s’ha fet sense transmetre cap mena d’informació prèvia sobre com pot afectar aquelles AMPA del territori que, d’una forma o altra, més directament o no, participem de la gestió d’un servei que la mateixa Administració, històricament, ha concebut com a voluntari. Intuïm que rere la publicació d’aquest Acord, la voluntat dels polítics del Departament és la de procedir a la concentració d’aquest servei afavorint les possibilitats d’adjudicació a grans empreses del sector de l’alimentació, bandejant la capacitat d’autoorganització de les pròpies AMPA, les possibilitats d’implicació de l’economia social i col·laborativa i, fins i tot, la de les petites i mitjanes empreses del sector del lleure educatiu. A tal efecte, és ben significativa l’oposició mostrada per la patronal ACELLEC, oposició que també evidencia la falta de diàleg del Departament amb tots els agents i amb la comunitat educativa.

    Segons es desprèn del contingut dels seus plecs de clàusules, l’Acord pot suposar, a la
    pràctica, incapacitar les AMPA que portem actualment la gestió del servei del nostre centre i que volem continuar oferint-lo amb tota normalitat.
    Davant d’aquest greuge:

    • Fem una crida a la vostra AMPA a sumar-se a les accions que la FaPaC emprendrà
    de forma immediata contra aquest Acord Marc, entre elles la denúncia del mateix
    davant de totes les instàncies possibles fins que els nous responsables del Departament
    n’anunciïn la seva paralització i derogació definitivament.
    • Denunciem la manca de voluntat del Departament per donar suport a aquelles
    AMPA que volem implicar-nos en la gestió dels menjadors dels nostres centres, donant
    als alumnes un producte de màxima qualitat ecològica, sota veritables paràmetres de
    proximitat i incorporant expressament la vessant de projecte educatiu que també ha de
    presentar el servei per als nostres infants.
    • Denunciem al Departament d’Ensenyament per la seva opacitat i manca de voluntat
    d’acordar amb tots els agents un sistema de prestació del servei de menjador escolar
    que faciliti la participació de tota la comunitat educativa.
    • Entenem que el marc idoni per procedir a l’aclariment competencial en aquesta matèria i que posi fi a les fins ara a nombroses pràctiques corruptes (cas dels menjadors de la comarca de La Selva, per citar tan sols un exemple) és l’aprovació d’un nou Decret demenjadors (el vigent data de 1996) consensuat prèviament amb el conjunt de la
    comunitat educativa.
    • Recordem, un cop, més la vigència de la Moció 196/X del Parlament sobre els menjadors escolars que, per unanimitat, va exigir al Departament l’actualització de la normativa en aquesta matèria amb la finalitat d’aplicar-la durant el present curs 2015-2016. Aquesta moció reconeixia la possibilitat de gestió del servei per part del centre o de la pròpia AMPA, apel·lava al dret de participació de les famílies en la presa decisions, i contempla aquest servei com a part del projecte educatiu de centre.

     

    Read More
    0 165
  • Tancament dels Tallers del Gust amb molta participació i implicació dels alumnes

    Hem finalitzat els Tallers del Gust amb una segona setmana dedicada al sentit del gust i a la polisensorialitat conscient. I per acabar, hem dedicat una sessió a conèixer de primera mà l’ofici de la pagesia, a elaborar un pa de pessic de remolatxa i pastanaga i a fer un tast complet de verdures de temporada…tot un èxit de participació i resposta per part dels alumnes!

    La darrera setmana dels Tallers del Gust ha estat centrada a fer una integració d’allò que els infants han experimentat amb cada un dels sentits en les sessions anteriors.

    El sentit del gust ha estat el darrer que han treballat els alumnes, i ho han fet descobrint els quatre sabors bàsics entre diferents solucions misterioses. L’objectiu era reconèixer els sabors i el grau d’intensitat o concentració de cada un…i si han esmerçat d’allò més.DSC07599

    Per tancar aquest capítol, hem preparat diversos experiments des de la polisensorialitat. Després de centrar-nos en que els infants treballessin cada un dels sentits per separat, aquí han descobert com la interacció entre ells ofereix un ventall més ampli de percepcions i informació, però també com aquesta interacció pot confondre i despistar…
    Han participat en tres activitats on la vista, l’olfacte i el tacte els podien despistar i condicionar l’experiència del gust.

    En l’última sessió hem preparat un format múltiple que pretenia d’una banda integrar tots els coneixements apresos durant les primeres sessions, i de l’altra, ampliar el coneixement i les experiències al voltant de l’alimentació amb altres aspectes que potser eren nous o més desconeguts pels infants.

    En aquest sentit, hem convidat a dues pageses ecològiques de Gallecs per a que expliquessin de primera mà les hortalisses que portaven a cistella ecològica de temporada; el tipus d’agricultura amb que estaven produïdes, i la seva opció de dedicar-se a la pagesia.

    DSC_0166 DSC_0173

    Enfilant amb les verdures de temporada, hem aprofitat per proposar als alumnes que preparéssin un pastís amb dues verdures pròpies d’aquesta estació: la pastanga i la remolatxa. Els pastíssos han quedat boníssims i els infants han descobert que posan imaginació i buscant receptes, poden fer plats ben diferents amb una mateixa verdura o fruita.

    DSC_0215L’activitat de tancament ha estat un tast complet amb tres verdures de temporada, que estaven preparades de quatre formes diferents: crues, amanides en cru, escaldades i amanides un cop escaldades.

    Hem de dir que ha estat un èxit tant des del punt de vista de la predisposició dels nens i nenes a tastar-ho tot, com des del punt de vista dels resultats del tast. A falta de realitzar un anàlisi més profund dels tallers, la nostra primera valoració és que aquesta experiència ha ajudat aquests alumnes a augmentar la curiositat i obertura davant del tast de nous aliments, a poder expressar millor i amb més vocabulari les experiències sensorials que han viscut amb els tastos i conèixer més aspectes relacionats amb l’alimentació saludable i sostenible, com ara la temporalitat de les fruites i hortalisses i la producció ecològica i local.

    DSC07612DSC_0238

    Volem agraïr a la fundació Jaume Casademont i a Vegetalia la oportunitat que ens han donat per a  crear i dur a terme aquests tallers, doncs sense les beques “Educar menjant” no haguéssin estat possibles. Estem molt satisfets amb la seva realització i esperem que a Ecomenja puguem realitzar noves sessions en un futur.

    Read More
    0 188
  • A punt de finalitzar la primera setmana dels tallers del gust!

    Demà acabem la primera setmana dels Tallers del Gust a Can Besora i volem compartir amb vosaltes algunes imatges i impressions que ens queden d’aquests dies.

    DSC07599 DSC07594

    Estem instal·lats desde dimarts 24 al gimnàs de Can Besora impartint cada dia una sessió diferent dels tallers per als dos grups de cinquè.

    En la primera sessió ens hem endinssat en el món els records i les sensacions que ens ofereix el menjar de la ma de la xocolata, per després donar entrada a treballar el sentit de la vista.

    DSC07619 DSC07617 DSC07612

           Els infants han pogut experimentar com sovint l’aspecte dels aliments condiciona les ganes o rebuig a menjar-lo, i també han indagat sobre el color de les hortalisses i fruites i la seva relació amb les estacions i èpoques de cultiu.

    DSC07661La segona sessió s’ha centrat en l’olfacte, el tacte i l’oïda. Les herbes aromàtiques del terreny han servit d’excusa per a deixar-se endur pel sentit de l’olfacte i la poderosa capacitat que té per transportar-nos  i viatjar amb les olors.

    DSC07687

    DSC07694

    DSC07698El tacte, l’han experimentat a través de caixes tancades on posar la mà i descobrir què amagaven, o bé tastar tot un seguit d’aliments amb l’única intenció de percebre la seva consistència: de més tova a més forta i cruixent.

    Finalment, l’oïda ha tancat la sessió. Amb els ulls tapats havien d’endevinar què estaven mastegant els seus companys a través dels sons de les mastegades. Tot un repte! I és que encar quen o ho sembli, fins i tot les orelles participen en l’acte alimentari.

    DSC07825 DSC07820 (copy) DSC07826

    La semana vinent realitzarem les dues darreres sessions.

    Read More
    0 124
  • Taller de gust

    Educació sensorial i en el gust per fomentar l’alimentació saludable i sostenible

    logo can besoraEcomenja - Menjadors escolars ecològics

    Què tenen a veure el so d’un aliment al mastegar-lo i la frescor de les verdures? Com ens transporta una olor concreta a un record o vivència? Com condicionen els colors dels aliments les ganes de menjar-nos-els? I tot això, quina relació té amb menjar de forma equilibrada i de qualitat?

    La setmana vinent Ecomenja i l’escola Can Besora de Mollet del Vallès engeguem un projecte d’educació sensorial a l’aula per tal de promoure l’alimentació saludable des de la infància: els Tallers del Gust.

    Recordeu que el curs passat us vam anunciar que havíem guanyat una de les beques de la fundació Casademont? Doncs aquest és el resultat: una iniciativa per fomentar el plaer i el gust al voltant de l’alimentació per tal d’apropar els infants a l’alimentació saludable i sostenible. Aprendre a gaudir dels plaers de la taula, valorar i apreciar el propi paladar com una eina més de coneixement, educar en la diversitat a través del gust, generar experiència i criteri propi en el tast de productes…

    I és que tenim clar que no només l’educació en nutrició i hàbits saludables pot ajudar a les generacions futures a menjar millor, sinó que explorar la part vivencial i de plaer que comprèn l’acte alimentari pot ser una via d’educació del gust molt vàlida. I tot això, evidentment, fet amb aliments ecològics, de temporada i de produccions locals.

     Els tallers es realitzaran entre el 24 de novembre i el 4 de desembre a la mateixa escola i es dividiran en cinc sessions diferents que estaran conduïdes per dinamitzadors experts, així com també comptaran amb la participació de la cuinera del centre.

    Aquest projecte,  inspirat en el treball d’Slow food, busca donar un pas més enllà del servei diari d’alimentar els infants i crear aquest nou espai de relació i aprenentatge alimentari. En un futur, els Tallers del Gust, poden aterrar a la resta d’escoles de la comarca que gestionem.

    Read More
    0 213
  • Nos quieren pobres, mal alimentados y enfermos. Y el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones entre Estados Unidos y la Unión Europea, el TTIP por sus siglas en inglés, es uno de los mejores instrumentos para conseguir que los deseos de unos pocos se conviertan en realidad. Aún se está negociando, eso sí entre bambalinas, pero de aprobarse significará uno de los mayores retrocesos en los estándares de seguridad alimentaria en Europa.

    Del mismo modo que Fausto vendió su alma al diablo, la Comisión Europea vende con este nuevo acuerdo los derechos de los ciudadanos europeos a las grandes empresas estadounidenses y lo mismo hace el gobierno de Estados Unidos con los de sus conciudadanos. El TTIP no es un tratado de libre comercio al uso, no consiste ya en eliminar aranceles, imposible casi liberalizar aún más ambas economías. Ahora, se trata de acabar con normativas y legislaciones que garantizan derechos ciudadanos pero que limitan las opciones de negocio de las grandes empresas, ya sea en materia financiera, sanitaria, educativa, cultural, agrícola, laboral o alimentaria.

    Más negocio

    Para conseguir tal objetivo todo vale: negociaciones secretas, poner fin a las soberanías nacionales, reducir los derechos de la ciudadanía. Su meta: convertir cada ámbito de nuestra vida cotidiana en objeto de lucro. Nos dicen que “armonizarán” las legislaciones de ambos mercados, que así tendremos mayor oferta y servicios más baratos, pero es mentira. En realidad, su política consiste en igualar a la baja las legislaciones de un lado y otro del Atlántico para aumentar el negocio de las multinacionales.

    Y, ¿qué pasará con la comida? Más transgénicos, carne con hormonas, pollo con lejía y antibióticos en el plato, gracias a la disminución de los controles y los niveles de seguridad alimentaria. De este modo, las empresas del agronegocio saldrán ganando, nuestra salud y alimentación perdiendo.

    En la Unión Europea y en Estados Unidos el enfoque sobre los estándares alimentarios es diametralmente opuesto. Mientras que en Europa prevalece el principio de precaución y es la empresa quien tiene que demostrar a partir de estudios científicos, no siempre independientes y a veces de dudosa credibilidad, que el producto a comercializar no es dañino para la salud, en Estados Unidos es justo lo contrario y es el gobierno quien debe probar el impacto negativo de un plaguicida o un producto o aditivo alimentario en caso de querer vetarlo. El TTIP quiere situar la responsabilidad, igual que en Estados Unidos, en el gobierno y en la sociedad, abriendo de par en par las puertas al mercado a costa del bienestar colectivo.

    Obligados a conrear transgénicos

    Así multinacionales como Monsanto buscan que la Unión se convierta en un nuevo “paraíso de los transgénicos”, siguiendo la estela norteamericana, con los enormes beneficios económicos que esto conlleva. Si ahora en Europa, gracias a la presión ciudadana, tan solo se permite el cultivo de un transgénico: el maíz Mon 810 de Monsanto (el 80% del cual se produce en Aragón y Catalunya y se prohíbe en la mayor parte de los países europeos), con el TTIP, y emulando a Estados Unidos, donde se permite producir hasta 150 variedades de transgénicos, desde de maíz, soja, algodón…, se busca la generalización de dichos cultivos.

    De aprobarse el TTIP, países que ahora se oponen a conrearlos, como Francia, Alemania, Austria, Grecia, Irlanda, Polonia, Italia, debido a sus efectos negativos en el medioambiente al ser imposible su coexistencia con los cultivos convencionales y ecológicos, ya que contaminan a estos últimos, se verían incluso obligados a aceptarlos. De no hacerlo, podrían ser denunciados por las mismas empresas por atentar contra sus intereses económicos. Increíble pero cierto.

    El uso de hormonas para aumentar la producción lechera y de carne, ahora prohibido en la Unión, se generalizaría. Como indica el informe de VSF Justicia Alimentaria Global ‘TTIPex. Borrando derechos‘, en Estados Unidos el uso de hormonas en la ganadería es habitual. Se calcula que el 80% del ganado vacuno y porcino destinado al consumo de carne  es tratado con hormonas de crecimiento, como la ractopamina, y el 20% de las vacas lecheras, con somatotropina bovina, para tener una mayor productividad, y el consiguiente beneficio económico.

    Pero, ¿cuáles son las consecuencias para nuestra salud? En la Unión Europea, la utilización de dichas hormonas y la importación de animales tratados con las mismas está prohibida, al igual que en otros 156 países, al considerarse que no hay datos suficientes que permitan descartar riesgos para la salud humana. Algunos estudios, las vinculan a un incremento del riesgo de padecer cáncer de mama o de próstata y al crecimiento de las células cancerosas. Asimismo, los impactos en la calidad de vida de los animales son dramáticos.

    Más antibióticos para animales sanos que para personas enfermas

    El uso de antibióticos suministrados a animales iría en aumento. De hecho, la Organización Mundial de la Salud ya constata esta dinámica a escala global al señalar que actualmente en el mundo se suministran más antibióticos a animales sanos que a personas enfermas. ¿Por qué? Estos fármacos se aplican tanto con fines terapéuticos como preventivos (las malas condiciones en las que se encuentran hacinados dichos animales facilita que enfermen) y como promotores de su crecimiento (comiendo menos crecen más).

    En Estados Unidos, se trata de una práctica habitual y se usan de forma rutinaria. Según la Agencia de Alimentos y Medicamentos estadounidense, FDA por sus siglas en inglés, el 80% de los antibióticos suministrados en el país se destinan a la ganadería y solo el 20% a personas. En cambio en Europa, el uso de antibióticos como promotores de crecimiento y la comercialización de leche, huevo, quesos o carne procedente de animales tratados con los mismos está prohibida desde el año 2006. Levantar dicho veto implicaría un negocio masivo para la industria ganadera.

    El pollo desinfectado con lejía (cloro), si se aprobase el TTIP, sería un habitual en nuestra mesa. En Estados Unidos, “lavar” o “pulverizar” el pollo con lejía al final del proceso de producción es de lo más normal. De este modo, no solo se desinfecta, matando moscas a cañonazos, sino que se “maquilla” cualquier tipo de contaminación que se pueda haber producido en el transcurso de la cadena. Lo que permite rebajar los controles sanitarios en todo el proceso, ahorrando costes.

    Europa en 1997 prohibió la entrada de carne de aves de corral estadounidense debido precisamente a estos tratamientos, y a los residuos de cloro u otras sustancias químicas empleadas para su desinfección que podían permanecer en la carne que después llegaban al consumidor. De aplicarse el TTIP y levantar la prohibición, las ganancias para las empresas avícolas de Estados Unidos serían millonarias.

    La lista de impactos negativos en la salud y en el plato podrían continuar: mayor flexibilidad en el uso de pesticidas e insecticidas en el campo, más alimentos irradiados, poca comida local, menos información en el etiquetaje de los alimentos. La seguridad alimentaria saldría perdiendo, por no decir la soberanía alimentaria desaparecida en combate.

    Solo un apunte final: con el TTIP no solo gana la industria agroalimentaria (empresas de semillas, de plaguicidas, ganaderas, etc.) sino la industria farmacéutica, que no solo enferma a los animales sino también a nuestros cuerpos. No lo olvidemos.

    Article d’Esther Vivas, extret de Publico, el 2 de novembre de 2015

    http://esthervivas.com

  • Aprofitant els cultius d’estiu: conserva de tomàquets artesana feta per Ecomenja

    Aquest curs les conserves de tomàquet que gastarem als menús d’Ecomenja les hem elaborat nosaltres mateixos! I és que encara que a l’estiu les  escoles han parat, part de l’equip ha seguit treballant de cara al curs 2015-2016.

    Com  ja sabeu, la temporada d’estiu-tardor és de les mes variades en fruits i vegetals de l’hort. A les escoles, però, degut a les vacances, ens perdem part d’aquesta gamma de productes. I els productors, per la seva banda, també noten la davallada de vendes a l’estiu, just en l’época de l’any en que tenen més producció….

    Volíem trobar una idea que ens ajudés a tancar  millor el cicle…Per això aquest any hem decidit aprofitar els fantàstics tomàquets ecològics i frescos que collien alguns dels nostres pagesos, elaborant-ne conserva de tomàquet per a tot l’any i totes les escoles d’Ecomenja.

    I us preguntareu on i com ho hem fet? Doncs ha estat un procés a tres bandes: per un costat les cuineres d’Ecomenja de l’Escola Suïssa de Barcelona, la Fina i la Pepi, que han estat elaborant i preparant les conserves; d’altra banda, la col·laboració d’Ecodaquí, la distribuidora amb qui treballem per a repartir els productes a les escoles, que ens ha llogat les seves instal·lacions ( amb tots els registres pertinents i controls sanitaris aprovats); i finalment, la participació dels pagesos de l’Horta del Carme i Cal Peretó, amb qui vàrem programar i a qui hem comprat els tomàquets  ecològics.foto-conserves-alejandro

    Amb aquests ingredients hem estat tot el juliol fent xup-xup i el resultat final han estat 2021 pots de gairebé 4 quilos de conversa de tomàquet ecològic, i més de 15.000 kg de tomàquets processats.

    Estem molt satisfets de la iniciativa i de la qualitat del producte final, i esperem que sigui una experiència a repetir.

    Read More
    0 260
  • Recepta de pilota al forn amb salsa de peres

    2015-10-06-09-14-07-300x199Tornem a començar amb les receptes-reportarges des de les escoles, i aquest cop ho fem des de l’escola Mogent, a Montornès del Vallès. En aquesta cuina tenim la gran sort de comptar amb l’Emi i la Nati, que s’entreguen cada dia per servir plats boníssims i fets amb el mateix caliu que si estiguéssim a casa. (més…)

    Read More
    0 565
  • Aprofitant la publicació de la seva guia 2015 sobre la tonyina sostenible, Greenpeace engega una campanya de recollida de firmes per forçar les marques de tonyina en llauna a mostrar més informació sobre l’espècie,  l’origen i el mètode d’extracció d’aquest peix i a fomentar que venguin una tonyina més sostenible.

    Aquí us en deixem total la informació:

    Este correo es seguro. Puedes activar la visualización de imágenes de tu correo electrónico.
    ¿Qué esconde tu lata de atún?

    Atún, atún, atún en todas partes. En bocadillos “vegetales”, en empanadillas, en ensaladillas, en miles de latas del súper. A niños y mayores les gusta el atún, pero a este ritmo no lo podrán disfrutar por mucho tiempo, porque está desapareciendo.

    El atún está en peligro por las políticas pesqueras insostenibles. La sobrepesca, la pesca no selectiva y la pesca pirata está llevando a estos magníficos animales a una situación muy vulnerable. Por eso es importante que, si comes atún, lo hagas  de la manera más responsable posible. Pero, ¿cómo?

    Para saber qué atún es más sostenible, Greenpeace ha vuelto a evaluar a las 14 marcas más importantes de nuestro país. Muchas han dado pasos para ofrecer atún más sostenible, el que ha sido capturado más cerca y de forma selectiva. También han mejorado luchando contra la pesca ilegal, y comienzan a dar más información a los consumidores en sus latas. En cambio, otras como Carrefour, Calvo, Albo y Eroski no sólo se han estancado, sino que han empeorado desde nuestro último análisis, en 2013. No se han comprometido con la sostenibilidad del atún, ni dan la información necesaria para identificar el atún más sostenible como, por ejemplo, dónde ha sido pescado y cómo ha sido pescado.

    Consulta aquí la Guía de Atún 2015 >>

    Pero con tu ayuda podemos cambiar esas marcas. Tenemos que hacerles ver que exigimos métodos de pesca sostenibles e información sobre sostenibilidad en las etiquetas. Si las marcas sienten que los consumidores demandan atún sostenible, cambiarán. Por ello tu apoyo es fundamental: cuantos más seamos, más presión tendrán las compañías.

     

    Actúa!

    Read More
    0 150
  • Nova planificació amb els pagesos i pageses d’Ecomenja

    Aquest curs 2015-2016 volem seguir avançant en el nostre compromís amb la qualitat i frescor de les verdures i hortalisses dels nostres menús i amb la pagesia del nostre entorn que ens subministra aquests productres. Per a fer-ho hem anat un pas més enllà en la planificació dels cultius que conreen els pagesos i pageses per als menjadors de les nostres escoles: ja no organitzem els cultius (un a un)   amb cada productor/a, sinó que aquest any hem planificat els cultius per a subministrar les nostres escoles amb tot el col.lectiu conjuntament.

    carbasses-porros2Abans de finalitzar el curs 2014-2015, vam començar a reunir-nos de forma conjunta amb tots ells i elles, per tal de preveure les necessitats  que tindríem  aquest nou curs i repartir els productes que produiria  cadascú segons; a) la temporada climàtica de cada finca;  i b) les capacitats productives de cada explotació. El resultat ha estat la organització virtual de dos grups productius: el del Vallès Oriental (amb les experiêncies productives de Gallecs, la Kosturica i la Verdolaga), i el del Baix llobregat i resta del país (amb l’explotació de Can Tugas, Cal Peretó i l’Horta del Carme). D’aquesta manera cada hortalissa o verdura només la produeixen dos o tres explotacions, que es van compensant segons les temporades a cada zona geogràfica, garantint-ne la presència a les nostres taules el màxim temps possible.

    El nostre objectiu amb això és poder anar eliminant del tot la compra d’algunes verdures i fruites a intermediàris (als que havíem de recórrer quan els pagesos de proximitat no ténen algun dels productes que els demanàvem), i assegurar així la màxima frescor del producte acabat de collir -i no acabat de treure de la nevera-  i a més poder redirigir la facturació amb els intermediaris cap als productors directament. En aquest tracte, tothom hi guanya, els productors augmenten les vendes a Ecomenja i gràcies a la planificació conjunta entre Ecomenja i els productors hem pactat uns preus més ajustats. Amb la planificació  els productors tenen el nostre compromís d’un consum anual pactat que respecte el curs passat ha incrementat el volum de compra  total amb tots. Això ho hem pogut fer gràcies al registre històric de consums que hem anat fent els passats cursos, i que ens permeten tenir una idea de la varietat i quantitat de productes que necessitarem en cada escola.

    Estem satisfets amb els acords assolits  amb aquesta nova planificació i nous compromisos, i esperem que a finals de curs puguem dir que per les dues parts ha estat profitosa. La nostra manera de treballar és respectar uns preus dignes i justos per la pagesia i un estíl clar i transparent de fer les negociacions, per tal de que aquestes afavoreixin la complementació i cooperació entre els pagesos i pageses, i no pas la competència.

    A nivell logístic de distribució fins a les escoles dels productes dels diferents pagesos amb qui treballem, Ecodaquí segueix tenint un paper principal per a què aquest nou objectiu el poguem assolir amb èxit.

    ecodaquí distribuint

    Recordeu que si voleu saber amb qui treballem podeu consultar aquesta web, a l’apartat “productors/es“.

    Read More
    0 116
  • Nou curs….nous menús!

    Tot a punt per arrancar un nou curs….. i com ja us tenim acostumats, aquí us deixem els menús d’aquest proper setembre.

    Us desitjem a totes i tots una molt bona arrancada i esperem gaudir plegats d’aquest any escolar.

    Salut i bons aliments!

    verdures

    Read More
    0 112