-
Hem finalitzat els Tallers del Gust amb una segona setmana dedicada al sentit del gust i a la polisensorialitat conscient. I per acabar, hem dedicat una sessió a conèixer de primera mà l’ofici de la pagesia, a elaborar un pa de pessic de remolatxa i pastanaga i a fer un tast complet de verdures de temporada…tot un èxit de participació i resposta per part dels alumnes!
La darrera setmana dels Tallers del Gust ha estat centrada a fer una integració d’allò que els infants han experimentat amb cada un dels sentits en les sessions anteriors.
El sentit del gust ha estat el darrer que han treballat els alumnes, i ho han fet descobrint els quatre sabors bàsics entre diferents solucions misterioses. L’objectiu era reconèixer els sabors i el grau d’intensitat o concentració de cada un…i si han esmerçat d’allò més.
Per tancar aquest capítol, hem preparat diversos experiments des de la polisensorialitat. Després de centrar-nos en que els infants treballessin cada un dels sentits per separat, aquí han descobert com la interacció entre ells ofereix un ventall més ampli de percepcions i informació, però també com aquesta interacció pot confondre i despistar…
Han participat en tres activitats on la vista, l’olfacte i el tacte els podien despistar i condicionar l’experiència del gust.En l’última sessió hem preparat un format múltiple que pretenia d’una banda integrar tots els coneixements apresos durant les primeres sessions, i de l’altra, ampliar el coneixement i les experiències al voltant de l’alimentació amb altres aspectes que potser eren nous o més desconeguts pels infants.
En aquest sentit, hem convidat a dues pageses ecològiques de Gallecs per a que expliquessin de primera mà les hortalisses que portaven a cistella ecològica de temporada; el tipus d’agricultura amb que estaven produïdes, i la seva opció de dedicar-se a la pagesia.
Enfilant amb les verdures de temporada, hem aprofitat per proposar als alumnes que preparéssin un pastís amb dues verdures pròpies d’aquesta estació: la pastanga i la remolatxa. Els pastíssos han quedat boníssims i els infants han descobert que posan imaginació i buscant receptes, poden fer plats ben diferents amb una mateixa verdura o fruita.
L’activitat de tancament ha estat un tast complet amb tres verdures de temporada, que estaven preparades de quatre formes diferents: crues, amanides en cru, escaldades i amanides un cop escaldades.Hem de dir que ha estat un èxit tant des del punt de vista de la predisposició dels nens i nenes a tastar-ho tot, com des del punt de vista dels resultats del tast. A falta de realitzar un anàlisi més profund dels tallers, la nostra primera valoració és que aquesta experiència ha ajudat aquests alumnes a augmentar la curiositat i obertura davant del tast de nous aliments, a poder expressar millor i amb més vocabulari les experiències sensorials que han viscut amb els tastos i conèixer més aspectes relacionats amb l’alimentació saludable i sostenible, com ara la temporalitat de les fruites i hortalisses i la producció ecològica i local.
Volem agraïr a la fundació Jaume Casademont i a Vegetalia la oportunitat que ens han donat per a crear i dur a terme aquests tallers, doncs sense les beques “Educar menjant” no haguéssin estat possibles. Estem molt satisfets amb la seva realització i esperem que a Ecomenja puguem realitzar noves sessions en un futur.
-
Demà acabem la primera setmana dels Tallers del Gust a Can Besora i volem compartir amb vosaltes algunes imatges i impressions que ens queden d’aquests dies.
Estem instal·lats desde dimarts 24 al gimnàs de Can Besora impartint cada dia una sessió diferent dels tallers per als dos grups de cinquè.
En la primera sessió ens hem endinssat en el món els records i les sensacions que ens ofereix el menjar de la ma de la xocolata, per després donar entrada a treballar el sentit de la vista.
Els infants han pogut experimentar com sovint l’aspecte dels aliments condiciona les ganes o rebuig a menjar-lo, i també han indagat sobre el color de les hortalisses i fruites i la seva relació amb les estacions i èpoques de cultiu.
La segona sessió s’ha centrat en l’olfacte, el tacte i l’oïda. Les herbes aromàtiques del terreny han servit d’excusa per a deixar-se endur pel sentit de l’olfacte i la poderosa capacitat que té per transportar-nos i viatjar amb les olors.
El tacte, l’han experimentat a través de caixes tancades on posar la mà i descobrir què amagaven, o bé tastar tot un seguit d’aliments amb l’única intenció de percebre la seva consistència: de més tova a més forta i cruixent.Finalment, l’oïda ha tancat la sessió. Amb els ulls tapats havien d’endevinar què estaven mastegant els seus companys a través dels sons de les mastegades. Tot un repte! I és que encar quen o ho sembli, fins i tot les orelles participen en l’acte alimentari.
La semana vinent realitzarem les dues darreres sessions.
-
Què tenen a veure el so d’un aliment al mastegar-lo i la frescor de les verdures? Com ens transporta una olor concreta a un record o vivència? Com condicionen els colors dels aliments les ganes de menjar-nos-els? I tot això, quina relació té amb menjar de forma equilibrada i de qualitat?
La setmana vinent Ecomenja i l’escola Can Besora de Mollet del Vallès engeguem un projecte d’educació sensorial a l’aula per tal de promoure l’alimentació saludable des de la infància: els Tallers del Gust.
Recordeu que el curs passat us vam anunciar que havíem guanyat una de les beques de la fundació Casademont? Doncs aquest és el resultat: una iniciativa per fomentar el plaer i el gust al voltant de l’alimentació per tal d’apropar els infants a l’alimentació saludable i sostenible. Aprendre a gaudir dels plaers de la taula, valorar i apreciar el propi paladar com una eina més de coneixement, educar en la diversitat a través del gust, generar experiència i criteri propi en el tast de productes…
I és que tenim clar que no només l’educació en nutrició i hàbits saludables pot ajudar a les generacions futures a menjar millor, sinó que explorar la part vivencial i de plaer que comprèn l’acte alimentari pot ser una via d’educació del gust molt vàlida. I tot això, evidentment, fet amb aliments ecològics, de temporada i de produccions locals.
Els tallers es realitzaran entre el 24 de novembre i el 4 de desembre a la mateixa escola i es dividiran en cinc sessions diferents que estaran conduïdes per dinamitzadors experts, així com també comptaran amb la participació de la cuinera del centre.
Aquest projecte, inspirat en el treball d’Slow food, busca donar un pas més enllà del servei diari d’alimentar els infants i crear aquest nou espai de relació i aprenentatge alimentari. En un futur, els Tallers del Gust, poden aterrar a la resta d’escoles de la comarca que gestionem.
-
Nos quieren pobres, mal alimentados y enfermos. Y el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones entre Estados Unidos y la Unión Europea, el TTIP por sus siglas en inglés, es uno de los mejores instrumentos para conseguir que los deseos de unos pocos se conviertan en realidad. Aún se está negociando, eso sí entre bambalinas, pero de aprobarse significará uno de los mayores retrocesos en los estándares de seguridad alimentaria en Europa.
Del mismo modo que Fausto vendió su alma al diablo, la Comisión Europea vende con este nuevo acuerdo los derechos de los ciudadanos europeos a las grandes empresas estadounidenses y lo mismo hace el gobierno de Estados Unidos con los de sus conciudadanos. El TTIP no es un tratado de libre comercio al uso, no consiste ya en eliminar aranceles, imposible casi liberalizar aún más ambas economías. Ahora, se trata de acabar con normativas y legislaciones que garantizan derechos ciudadanos pero que limitan las opciones de negocio de las grandes empresas, ya sea en materia financiera, sanitaria, educativa, cultural, agrícola, laboral o alimentaria.
Más negocio
Para conseguir tal objetivo todo vale: negociaciones secretas, poner fin a las soberanías nacionales, reducir los derechos de la ciudadanía. Su meta: convertir cada ámbito de nuestra vida cotidiana en objeto de lucro. Nos dicen que “armonizarán” las legislaciones de ambos mercados, que así tendremos mayor oferta y servicios más baratos, pero es mentira. En realidad, su política consiste en igualar a la baja las legislaciones de un lado y otro del Atlántico para aumentar el negocio de las multinacionales.
Y, ¿qué pasará con la comida? Más transgénicos, carne con hormonas, pollo con lejía y antibióticos en el plato, gracias a la disminución de los controles y los niveles de seguridad alimentaria. De este modo, las empresas del agronegocio saldrán ganando, nuestra salud y alimentación perdiendo.
En la Unión Europea y en Estados Unidos el enfoque sobre los estándares alimentarios es diametralmente opuesto. Mientras que en Europa prevalece el principio de precaución y es la empresa quien tiene que demostrar a partir de estudios científicos, no siempre independientes y a veces de dudosa credibilidad, que el producto a comercializar no es dañino para la salud, en Estados Unidos es justo lo contrario y es el gobierno quien debe probar el impacto negativo de un plaguicida o un producto o aditivo alimentario en caso de querer vetarlo. El TTIP quiere situar la responsabilidad, igual que en Estados Unidos, en el gobierno y en la sociedad, abriendo de par en par las puertas al mercado a costa del bienestar colectivo.
Obligados a conrear transgénicos
Así multinacionales como Monsanto buscan que la Unión se convierta en un nuevo “paraíso de los transgénicos”, siguiendo la estela norteamericana, con los enormes beneficios económicos que esto conlleva. Si ahora en Europa, gracias a la presión ciudadana, tan solo se permite el cultivo de un transgénico: el maíz Mon 810 de Monsanto (el 80% del cual se produce en Aragón y Catalunya y se prohíbe en la mayor parte de los países europeos), con el TTIP, y emulando a Estados Unidos, donde se permite producir hasta 150 variedades de transgénicos, desde de maíz, soja, algodón…, se busca la generalización de dichos cultivos.
De aprobarse el TTIP, países que ahora se oponen a conrearlos, como Francia, Alemania, Austria, Grecia, Irlanda, Polonia, Italia, debido a sus efectos negativos en el medioambiente al ser imposible su coexistencia con los cultivos convencionales y ecológicos, ya que contaminan a estos últimos, se verían incluso obligados a aceptarlos. De no hacerlo, podrían ser denunciados por las mismas empresas por atentar contra sus intereses económicos. Increíble pero cierto.
El uso de hormonas para aumentar la producción lechera y de carne, ahora prohibido en la Unión, se generalizaría. Como indica el informe de VSF Justicia Alimentaria Global ‘TTIPex. Borrando derechos‘, en Estados Unidos el uso de hormonas en la ganadería es habitual. Se calcula que el 80% del ganado vacuno y porcino destinado al consumo de carne es tratado con hormonas de crecimiento, como la ractopamina, y el 20% de las vacas lecheras, con somatotropina bovina, para tener una mayor productividad, y el consiguiente beneficio económico.
Pero, ¿cuáles son las consecuencias para nuestra salud? En la Unión Europea, la utilización de dichas hormonas y la importación de animales tratados con las mismas está prohibida, al igual que en otros 156 países, al considerarse que no hay datos suficientes que permitan descartar riesgos para la salud humana. Algunos estudios, las vinculan a un incremento del riesgo de padecer cáncer de mama o de próstata y al crecimiento de las células cancerosas. Asimismo, los impactos en la calidad de vida de los animales son dramáticos.
Más antibióticos para animales sanos que para personas enfermas
El uso de antibióticos suministrados a animales iría en aumento. De hecho, la Organización Mundial de la Salud ya constata esta dinámica a escala global al señalar que actualmente en el mundo se suministran más antibióticos a animales sanos que a personas enfermas. ¿Por qué? Estos fármacos se aplican tanto con fines terapéuticos como preventivos (las malas condiciones en las que se encuentran hacinados dichos animales facilita que enfermen) y como promotores de su crecimiento (comiendo menos crecen más).
En Estados Unidos, se trata de una práctica habitual y se usan de forma rutinaria. Según la Agencia de Alimentos y Medicamentos estadounidense, FDA por sus siglas en inglés, el 80% de los antibióticos suministrados en el país se destinan a la ganadería y solo el 20% a personas. En cambio en Europa, el uso de antibióticos como promotores de crecimiento y la comercialización de leche, huevo, quesos o carne procedente de animales tratados con los mismos está prohibida desde el año 2006. Levantar dicho veto implicaría un negocio masivo para la industria ganadera.
El pollo desinfectado con lejía (cloro), si se aprobase el TTIP, sería un habitual en nuestra mesa. En Estados Unidos, “lavar” o “pulverizar” el pollo con lejía al final del proceso de producción es de lo más normal. De este modo, no solo se desinfecta, matando moscas a cañonazos, sino que se “maquilla” cualquier tipo de contaminación que se pueda haber producido en el transcurso de la cadena. Lo que permite rebajar los controles sanitarios en todo el proceso, ahorrando costes.
Europa en 1997 prohibió la entrada de carne de aves de corral estadounidense debido precisamente a estos tratamientos, y a los residuos de cloro u otras sustancias químicas empleadas para su desinfección que podían permanecer en la carne que después llegaban al consumidor. De aplicarse el TTIP y levantar la prohibición, las ganancias para las empresas avícolas de Estados Unidos serían millonarias.
La lista de impactos negativos en la salud y en el plato podrían continuar: mayor flexibilidad en el uso de pesticidas e insecticidas en el campo, más alimentos irradiados, poca comida local, menos información en el etiquetaje de los alimentos. La seguridad alimentaria saldría perdiendo, por no decir la soberanía alimentaria desaparecida en combate.
Solo un apunte final: con el TTIP no solo gana la industria agroalimentaria (empresas de semillas, de plaguicidas, ganaderas, etc.) sino la industria farmacéutica, que no solo enferma a los animales sino también a nuestros cuerpos. No lo olvidemos.
Article d’Esther Vivas, extret de Publico, el 2 de novembre de 2015
http://esthervivas.com
-
Aquest curs les conserves de tomàquet que gastarem als menús d’Ecomenja les hem elaborat nosaltres mateixos! I és que encara que a l’estiu les escoles han parat, part de l’equip ha seguit treballant de cara al curs 2015-2016.
Com ja sabeu, la temporada d’estiu-tardor és de les mes variades en fruits i vegetals de l’hort. A les escoles, però, degut a les vacances, ens perdem part d’aquesta gamma de productes. I els productors, per la seva banda, també noten la davallada de vendes a l’estiu, just en l’época de l’any en que tenen més producció….
Volíem trobar una idea que ens ajudés a tancar millor el cicle…Per això aquest any hem decidit aprofitar els fantàstics tomàquets ecològics i frescos que collien alguns dels nostres pagesos, elaborant-ne conserva de tomàquet per a tot l’any i totes les escoles d’Ecomenja.
I us preguntareu on i com ho hem fet? Doncs ha estat un procés a tres bandes: per un costat les cuineres d’Ecomenja de l’Escola Suïssa de Barcelona, la Fina i la Pepi, que han estat elaborant i preparant les conserves; d’altra banda, la col·laboració d’Ecodaquí, la distribuidora amb qui treballem per a repartir els productes a les escoles, que ens ha llogat les seves instal·lacions ( amb tots els registres pertinents i controls sanitaris aprovats); i finalment, la participació dels pagesos de l’Horta del Carme i Cal Peretó, amb qui vàrem programar i a qui hem comprat els tomàquets ecològics.
Amb aquests ingredients hem estat tot el juliol fent xup-xup i el resultat final han estat 2021 pots de gairebé 4 quilos de conversa de tomàquet ecològic, i més de 15.000 kg de tomàquets processats.
Estem molt satisfets de la iniciativa i de la qualitat del producte final, i esperem que sigui una experiència a repetir.
-
Tornem a començar amb les receptes-reportarges des de les escoles, i aquest cop ho fem des de l’escola Mogent, a Montornès del Vallès. En aquesta cuina tenim la gran sort de comptar amb l’Emi i la Nati, que s’entreguen cada dia per servir plats boníssims i fets amb el mateix caliu que si estiguéssim a casa. (més…) -
Aprofitant la publicació de la seva guia 2015 sobre la tonyina sostenible, Greenpeace engega una campanya de recollida de firmes per forçar les marques de tonyina en llauna a mostrar més informació sobre l’espècie, l’origen i el mètode d’extracció d’aquest peix i a fomentar que venguin una tonyina més sostenible.
Aquí us en deixem total la informació:
¿Qué esconde tu lata de atún? Atún, atún, atún en todas partes. En bocadillos “vegetales”, en empanadillas, en ensaladillas, en miles de latas del súper. A niños y mayores les gusta el atún, pero a este ritmo no lo podrán disfrutar por mucho tiempo, porque está desapareciendo.
El atún está en peligro por las políticas pesqueras insostenibles. La sobrepesca, la pesca no selectiva y la pesca pirata está llevando a estos magníficos animales a una situación muy vulnerable. Por eso es importante que, si comes atún, lo hagas de la manera más responsable posible. Pero, ¿cómo?
Para saber qué atún es más sostenible, Greenpeace ha vuelto a evaluar a las 14 marcas más importantes de nuestro país. Muchas han dado pasos para ofrecer atún más sostenible, el que ha sido capturado más cerca y de forma selectiva. También han mejorado luchando contra la pesca ilegal, y comienzan a dar más información a los consumidores en sus latas. En cambio, otras como Carrefour, Calvo, Albo y Eroski no sólo se han estancado, sino que han empeorado desde nuestro último análisis, en 2013. No se han comprometido con la sostenibilidad del atún, ni dan la información necesaria para identificar el atún más sostenible como, por ejemplo, dónde ha sido pescado y cómo ha sido pescado.
Consulta aquí la Guía de Atún 2015 >>
Pero con tu ayuda podemos cambiar esas marcas. Tenemos que hacerles ver que exigimos métodos de pesca sostenibles e información sobre sostenibilidad en las etiquetas. Si las marcas sienten que los consumidores demandan atún sostenible, cambiarán. Por ello tu apoyo es fundamental: cuantos más seamos, más presión tendrán las compañías.
-
Aquest curs 2015-2016 volem seguir avançant en el nostre compromís amb la qualitat i frescor de les verdures i hortalisses dels nostres menús i amb la pagesia del nostre entorn que ens subministra aquests productres. Per a fer-ho hem anat un pas més enllà en la planificació dels cultius que conreen els pagesos i pageses per als menjadors de les nostres escoles: ja no organitzem els cultius (un a un) amb cada productor/a, sinó que aquest any hem planificat els cultius per a subministrar les nostres escoles amb tot el col.lectiu conjuntament.
Abans de finalitzar el curs 2014-2015, vam començar a reunir-nos de forma conjunta amb tots ells i elles, per tal de preveure les necessitats que tindríem aquest nou curs i repartir els productes que produiria cadascú segons; a) la temporada climàtica de cada finca; i b) les capacitats productives de cada explotació. El resultat ha estat la organització virtual de dos grups productius: el del Vallès Oriental (amb les experiêncies productives de Gallecs, la Kosturica i la Verdolaga), i el del Baix llobregat i resta del país (amb l’explotació de Can Tugas, Cal Peretó i l’Horta del Carme). D’aquesta manera cada hortalissa o verdura només la produeixen dos o tres explotacions, que es van compensant segons les temporades a cada zona geogràfica, garantint-ne la presència a les nostres taules el màxim temps possible.El nostre objectiu amb això és poder anar eliminant del tot la compra d’algunes verdures i fruites a intermediàris (als que havíem de recórrer quan els pagesos de proximitat no ténen algun dels productes que els demanàvem), i assegurar així la màxima frescor del producte acabat de collir -i no acabat de treure de la nevera- i a més poder redirigir la facturació amb els intermediaris cap als productors directament. En aquest tracte, tothom hi guanya, els productors augmenten les vendes a Ecomenja i gràcies a la planificació conjunta entre Ecomenja i els productors hem pactat uns preus més ajustats. Amb la planificació els productors tenen el nostre compromís d’un consum anual pactat que respecte el curs passat ha incrementat el volum de compra total amb tots. Això ho hem pogut fer gràcies al registre històric de consums que hem anat fent els passats cursos, i que ens permeten tenir una idea de la varietat i quantitat de productes que necessitarem en cada escola.
Estem satisfets amb els acords assolits amb aquesta nova planificació i nous compromisos, i esperem que a finals de curs puguem dir que per les dues parts ha estat profitosa. La nostra manera de treballar és respectar uns preus dignes i justos per la pagesia i un estíl clar i transparent de fer les negociacions, per tal de que aquestes afavoreixin la complementació i cooperació entre els pagesos i pageses, i no pas la competència.
A nivell logístic de distribució fins a les escoles dels productes dels diferents pagesos amb qui treballem, Ecodaquí segueix tenint un paper principal per a què aquest nou objectiu el poguem assolir amb èxit.
Recordeu que si voleu saber amb qui treballem podeu consultar aquesta web, a l’apartat “productors/es“.
-
Tot a punt per arrancar un nou curs….. i com ja us tenim acostumats, aquí us deixem els menús d’aquest proper setembre.
Us desitjem a totes i tots una molt bona arrancada i esperem gaudir plegats d’aquest any escolar.
Salut i bons aliments!
-
Avui hem rebut un material que ens fa molta il·lusió perquè mostra les sinèrgies que es generen entre les escoles i els pagesos que els abasteixen el menjador.
En aquest cas es tracta dels i les alumnes de 5è de l’Oriol Martorell, i la visita que van fer a la Kosturica. Ja fa gairebé un mes que aquesta classe es va desplaçar al Vallès Oriental per visitar la finca i el projecte dins l’assignatura de medi natural.
Tal i com ens han explicat, l’objectiu era complementar el treball que estan fent sobre els éssers vius, a la vegada que conèixer d’aprop el context i l’origen dels aliments que mengen al menjador, i tot des del prisma de la sostenibilitat.
Us recomanem enèrgicament que feu un cop d’ull al material que han elaborat fruit de la visita perquè és interessantíssim. Han realitzat un procés en el que primer cada alumne ha recopilat tot allò que recordava, per després fer-ne un buidatge i treballar per grups desenvolupant els punts de cada tema clau que defineix el projecte de la kosturica. Realment han captat perfectament l’essència i les bases principals dels projectes d’agricultura ecològica a “escala familiar”!
De ben segur que la gent de la Kosturica estaran contents d’aquest resultat, així com l’escola, que ha guiat i acompanyat aquesta experiència d’aprenentatge amb tant d’encert!
I només ens queda agraïr de tot cor a aquests nens i nenes les seves ganes i la seva implicació per conèixer, entendre i millorar aquest món on vivim!
Esperem que puguem seguir presenciant moltes més visites i coneixences com aquesta entre el camp i la ciutat!
-
El passat divendres 12 de juny, una delegació d’Ecomenja i la direcció de l’escola Can Besora ens vam desplaçar a Girona per a assistir a l’entrega de les beques “Educar Menjant” de la fundació Jaume Casademont.
Abans que res des d’Ecomenja volem agraïr al jurat i a la Fundació Jaume Casademont la concessió d’aquesta beca: Moltes Gràcies!!
Es tracta d’una dotació de 3000€ per a poder realitzar el projecte dels “Tallers del Gust” el curs vinent a l’escola Can Besora, de Mollet del Vallès.
Volem agraïr també molt especialment a Vegetàlia, el patrocinador d’aquesta beca, el suport econòmic per a poder desenvolupar els Tallers del Gust. Agraïr perquè amb Vegetàlia ens uneixen, a part de l’amistat, un munt de valors i sinèrgies viscudes per promocionar a través del plaer a taula la introducció de la proteína vegetal en els menús de les noves generacions.
I també a l’Escola Can Besora, Comunitat de l’Aprenentage, i part principal per a poder desenvolupar aquest projecte, per la seva complicitat en el dia a dia i en relació al projecte becat.
Tal i com va explicar en Joan , el Gerent d’Ecomenja, a l’entega dels premis: “…des del segon any de funcionament d’Ecomenja, en la gestió integral de menjadors escolars amb 95% de producte ecològic, de proximitat i de temporada, ja vaig sentir parlar d’aquestes beques “Educar Menjant” . Educar menjant, pensava…si això és justament l’objectiu d’Ecomenja i el que intentem fer dia rere dia amb els més de 2.000 nens i nenes que acompanyem en l’espai de migdia. Sempre vam tenir la il.lusió de presentar-nos-hi justament amb aquest projecte dels Tallers del Gust. Ho hem pogut fer i a sobre ens heu concedit la beca, o sigui que estem molt feliços!!”
Els Tallers del Gust són un projecte creat per Ecomenja, que neix d’Slow Food Itàlia i ténen per objectiu principal l’entrenament i l’educacio sensorials en els infants en edat escolar per tal que a través de l’experiència guiada i vivencial del tast aprenguin quins són els sentits que hi entren en joc (l’olfacte, el gust, l’oïda, el tacte i la vista), aprenguin també a consensuar i fer-se seu poc a poc un llenguatge tècnic destinat a descriure les sensacions del tast, i finalment aprenguin a desenvolupar un criteri racional crític que els ajudi en les seves futures decisions com a consumidors. Producte artesà, menjar de proximitat, de temporada, variat, equilibrat, ecològic, la cuina i el menjar com a cultura són alguns dels conceptes i valors que ens hem marcat treballar en aquests Tallers del Gust.Aquests Tallers del Gust els desenvoluparem juntament amb l’escola Can Besora dins l’espai de l’aula i un cop finalitzats passaran a formar part de l’activitat “l’aliment del mes”, una activitat periòdica que ja funciona amb èxit des de fa dos anys a l’espai de menjador de l’escola.
Tot i que amb el nostre servei i la nostra manera de fer cada dia, fem molt més que omplir panxes, des d’Ecomenja estem contents perquè aquesta beca ens permetrà poder destinar recursos a poder seguir educant infants en una nova cultura alimentària i de respecte i consciència.
Esperem poder seguir fent-ho durant molt temps!!
-
Arribem a la darrera recepta del curs, la del mes de juny!
Aquesta vegada, coincidint amb l’arribada de la calor i des de la cuina de l’Oriol Martorell, farem la recepta dels espaguetis amb carbonara vegetal. (més…)
-
Durant aquest mes de maig, Ecomenja ha proporcionat la renovació del curs de Manipulació d’Aliments a totes les treballadores i treballadors de l’empresa: monitoratge, cuines i coordinació de centres. La formació l’ha impartit l’empresa SAIA, que és l’encarregada d’assessorar i vetllar en tots els temes relacionats amb la Seguretat Alimentària de les escoles d’Ecomenja, i s’ha dut a terme a les mateixes escoles.El curs de manipulació d’aliments l’ha de rebre qualsevol persona que, per raó de la seva activitat laboral, te contacte directe amb els aliments durant la seva preparació, fabricació, transformació, elaboració, envasat, emmagatzematge, transport, distribució, venda, subministrament i servei. Aquesta persona és element fonamental en la higiene alimentària i per tant ha de formar-se adequadament i ha de seguir les instruccions i normes de bones pràctiques a fi d’evitar riscos per la salut del consumidor.
L’activitat formativa destinada als treballadors i treballadores que manipulen aliments, profunditza en diverses matèries:
- Higiene alimentària general: higiene personal, estat de salut, conductes i hàbits higiènics.
- Condicions específiques del lloc de treball: pràctiques higièniques pròpies de la seva activitat concreta.
- Sistema d’autocontrol de la seguretat alimentària (procediments basats en l’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC) i plans de prerequisits).
- Requisits sanitaris i condicions establertes a la normativa vigent per desenvolupar l’activitat que realitzen
A part dels continguts reglamentaris per a l’obtenció del títol, des d’Ecomenja hem volgut ampliar la formació aprofundint amb la qüestió de les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Creiem que és molt important donar formació continuada i eines a tots els cuiners/es, monitors/es i coordinadors/es, per tal de poder atendre amb seguretat, qualitat i criteri als infants que requereixen aquestes atencions.
Tot i que la normativa no regula la periodicitat amb que el personal laboral ha de renovar aquest títol, nosaltres apostem per una formació continuada, i en aquest àmbit la programem bianualment. D’aquesta manera, a part d’impartir els aspectes bàsics i obligatòris del curs, des de l’empresa ampliem la formació fent incidència en aspectes que considerem importants per a la qualitat del servei i el tracte als infants, com hem fet aquesta vegada amb les al·lèrgies i intoleràncies.
Des d’Ecomenja també volem agrair als nostres treballadors/es per la bona predisposició i les ganes de formar-se que ens demostren a cada acció formativa que engeguem.
-
Aquest més us presentem una recepta que fa temps que es cuina a la majoria d’escoles d’Ecomenja: la lasanya de llenties amb cereals. És un plat molt interessant, tant des d’un punt de vista nutricional, com cultural, doncs ens permet obtenir una elaboració a base d’aliments que tradicionalment sempre s’han cultivat i cuinat a la nostra regió i que a la vegada ens proporciona una proteïna ben complerta i de qualitat; és a dir, que conté tots els aminoàcids essencials, i que és fàcil de digerir. (més…) -
Aquest passat dissabte 23 a Can Besora es va realitzar la jornada “El dia a dia al menjador”. Va ser una cita organitzada per la comissió de menjador de l’escola de Mollet del Vallès amb l’objectiu de donar a conèixer i presentar els trets característics del projecte de menjador que ofereix el centre i el funcionament del dia a dia d’aquest. I es que, tal i com apunta la comissió de menjador, pels nens i nenes que es queden a dinar, l’espai de menjador representa un 40% del temps diari total que estan al centre. I per això s’ha volgut oferir una jornada a les famílies on poder conèixer de més a prop les persones que vetllen pels infants durant aquesta estona, conèixer l’enfoc que té la proposta del menjador i poder tenir un espai on resoldre dubtes.
La jornada estava organitzada amb dues xerrades. La primera fou la de la Juani Jimenez, la coordinadora del menjador, que va detallar el funcionament i va explicar com era el dia a dia en aquest espai; de forma molt amena i rigurosa va relatar les rutines i situacions diàries que viuen els infants al menjador. A contínuació, en Gabor Smit, el nutricionista d’Ecomenja, va fer una interessantíssima xerrada, des d’una vessant nutricional, dels aliments i el per què són importants, fent especial èmfasi en la proteïna vegetal; entre la genial capacitat comunicadora d’en Gabor i l’interès que desperta aquest tema, el temps va passar volant!
I finalment, com a sorpresa del dia, quan els assitents es dirigien cap al menjador per a coneixer millor l’espai, es van trobar amb un fantàstic “pica-pica” elaborat per la Sandra, la cuinera, que va fer les delícies de tothom, des dels més grans fins als menuts: croquetes de mill, partís de patata amb picada vegetal i verdures, seità arrebossat amb salsa carbonara vegetal i falafel amb seità i tofu.
L’assistència va rondar la quarantena de mares i pares, la majoria d’infants que ja són de l’escola, tot i que també van venir famílies de futurs alumnes de P3. Tant l’afluència de public, com la valoració que aquest ha fet posteriorment són de molt d’èxit. El fet que la comissió organitzés un servei d’acollida gratuït mentre duraven les xerrades, es considera com un dels punts facilitadors per a que pugues venir tanta gent.
I si voleu fer una ullada al relat de la jornada que en van fer els pares i mares de l’escola Can Besora podeu consultar la seva web
×
